Contra aquesta època

Fundador i president del Nexus Institute d’Amsterdam. Autor de "Per combatre aquesta era. Dues consideracions urgents sobre el feixisme"

I si el món del demà es converteix en el món d’ahir? No en el món de les memòries de Stefan Zweig (evocadores de l’esplendor previ a la Primera Guerra Mundial), si no l’època que va venir després d’aquesta guerra: l’època feixista.

“No, no és possible”. Així vol que ho creguem una classe política i acadèmica. Populisme, sí, però feixisme, ¿fas broma? Però aquest tipus de negació, com recorda Zweig, no és molt diferent de la mentalitat europea durant la primera dècada del segle XX. Una guerra mundial? Impossible! I malgrat això, va succeir. Va ser un primer capítol.

Diners, Ciència i Tecnologia

El segon va ser l’ascens del feixisme, el nazisme, l’estalinisme, l’amor de milions de persones amb mentalitat nacionalista, xenòfoba, ressentida i el seu odi contra els valors de la democràcia liberal. El tercer capítol va ser una Segona Guerra Mundial. El quart es va basar en la premissa: “Mai més!”. I construïm una nova societat: una societat comercial amb creixement econòmic, ciència i tecnologia com a àngels guardians per a la pau, el progrés i la prosperitat duradors. Però amb la fe gairebé cega en aquesta nova Santíssima Trinitat de Diners, Ciència i Tecnologia, ni tan sols volíem recordar què va causar una Primera i una Segona Guerra Mundial. Una amnèsia política va aconseguir apoderar-se de la nostra societat.

El cinquè capítol de la nostra història més recent és el nostre temps i ja mostra una cosa òbvia. Una mirada a través dels millors diaris ens dirà que el desig d’aquell “Mai més!” simplement ja no és cert. Els que ho creuen són il·lusos i ignorants.

Camus a ‘La pesta’: el feixisme és un fenomen que no desapareixerà mai perquè és la cara oculta de la democràcia

Ignorant com Camus ja va advertir el 1947 a La pesta: el feixisme és un fenomen que no desapaixerà mai perquè és la cara oculta de la democràcia! Quan la democràcia degenera en democràcia de masses, els demagogs, l’estupidesa, la propaganda, el parany, la vulgaritat i l’instint humà més baix augmenten el seu domini i donen a llum el seu fill bastard: el feixisme. Ignorant perquè el feixisme no tornarà amb uniformes negres i, per descomptat, negarà ser feixista. Però les característiques de la seva mentalitat seran les mateixes: la política del ressentiment, la incitació a la ira, la por i la violència, el materialisme vulgar, la xenofòbia i la necessitat de bocs expiatoris, el seu odi a la vida de la ment.

Odi contra l’esperit democràtic.

Por a la llibertat

Ignorant sobre el fet que el feixisme és com una religió secular. Ofereix el que el Gran Inquisidor de Dostoievski sabia que realment desitja un poble que viu amb por a la llibertat i dedica la seva vida a la recerca de la felicitat i els gustos: mites, meravelles, autoritarisme. Ignorant perquè una veritable democràcia –una societat pluralista de persones lliures on tothom pugui viure amb dignitat– és una idea elitista! Elitista en el significat original: una expressió del millor. Però cada expressió d’”el millor” ve amb condicions i demandes.

Una veritable democràcia

Una societat democràtica exigeix el cultiu de valors morals i espirituals que ens alliberaran i crearan una cultura en la qual tractem de donar sentit a la vida i trobar la comprensió del nostre món i de nosaltres mateixos.

Una veritable democràcia conrearà la tradició de l’humanisme europeu, que ens ensenya que la recerca de la llibertat i la convivència de tota mena de persones exigeix a tots els que practiquen viure en veritat, fer justícia, crear bellesa, tenir compassió.

Va ser Ciceró qui va capturar aquest humanisme en poques paraules: el cultiu de l’ànima humana és la recerca de la saviesa.

Aquest humanisme defineix la cultura europea i és la clau per a una veritable societat democràtica. Tot i això, quan el conreu de la noblesa d’esperit cedeix al Kitsch de la cultura actual dels diners, la seva idolatria quantitativa i la fe cega en la ciència i la tecnologia, sols una crisi econòmica desfermarà tots aquells instints foscos que acompanyaran la tornada del feixisme.

Podem aturar-lo? Podem. Però això exigeix una lluita contra aquesta època per a un món del demà humà.

T'ha agradat aquest artícle? Comparteix-lo

Subscriu-te al butlletí d’El món de demà i rep cada quinze dies el nostre sumari d’articles.