Guanyar la por i recuperar el futur
La crisi sanitària provocada pel coronavirus ha tingut un gran impacte a tot el món i conseqüències brutals per a les persones. Els seus efectes ens han obligat a actuar ràpidament i a prendre decisions d’emergència davant d’una situació inesperada. La reacció de la societat catalana per fer front a aquesta pandèmia ha comportat, doncs, canvis importants en la nostra quotidianitat. De cop i volta, els infants i els joves han deixat d’anar a l’escola per tancar-se a casa amb la família; l’activitat econòmica s’ha aturat d’una manera impensable fa uns mesos; la utilització de mascaretes i guants s’ha convertit en un fet habitual, i arreu es vetlla per mantenir les distàncies de seguretat com a mètode de prevenció.
Ara, Occident és davant d’una crisi enorme provocada per l’aparició d’un virus, el SARS-CoV-2, i viu les conseqüències que té en la seva pròpia pell. Però a Àfrica o als països tropicals, per exemple, una situació d’aquesta mena no és nova. El virus de l’Ebola, el dengue o altres malalties infeccioses fan estralls en aquests llocs i tenen un gran impacte en termes de salut que, a vegades, des de les comoditats dels països desenvolupats, veiem com un fet aliè i llunyà.
En tot cas, el que vivim avui ens fa anunciar que la sensació de seguretat i de control sobre el món que predominava a casa nostra s’ha trencat i s’ha substituït per una percepció de fragilitat. Ara som conscients de la nostra vulnerabilitat. Com escrivia Albert Camus, «la plaga no és feta a la mesura de l’home i per tant ens diem que la plaga és irreal, que és un mal somni que passarà». Segurament estem en aquest moment conjuntural, i ens diem a nosaltres mateixos que això passarà, que tot anirà bé. I serà així, però potser aquest moment ens hauria de servir per aturar-nos a pensar i repensar el que donem per descomptat. El món, el país, la societat i la vida que donem per descomptats.
Ens havíem cregut que amb la ciència havíem guanyat definitivament la natura? I que el sistema econòmic que havíem creat, pensant-nos que els recursos eren il·limitats, seria etern? I que podíem anar consumint cada cop més, sense tenir en compte l’efecte sobre el medi ambient?
Repensar la vida per construir una societat més justa
Aquesta crisi ens hauria de servir, sobretot, per aprendre a revisar la nostra manera de fer i de viure. Per prendre consciència de la vulnerabilitat personal i col·lectiva del nostre món i de la necessitat de transformar el model de creixement econòmic constant en el qual estem immersos, per aturar-nos a pensar-hi individualment i col·lectivament. Hi ha diverses qüestions que m’agradaria compartir com a punts de partida d’aquesta reflexió.
El primer punt és que aquesta crisi ens ha evidenciat més que mai la necessitat de reforçar i mantenir els vincles socials que ens fan ser comunitat. L’ajuda mútua, la xarxa de relacions socials més properes, ha esdevingut imprescindible per garantir la cohesió. La pregunta que em faig és, doncs: donem prou valor a la comunitat?
Caldrà que afrontem el debat de les polítiques adreçades a la gent gran, especialment després de la situació viscuda durant aquesta crisi a les residències del nostre país. La reflexió i l’estratègia per enfortir l’àmbit residencial seran punts clau.
El segon aspecte que voldria destacar és que ara han quedat al descobert la complexitat i la interdependència dels elements que formen part del nostre sistema i que ens permeten viure tal com ho fem. El fet que l’educació, la sanitat, els serveis socials i les xarxes de proveïment d’aliments rutllin és imprescindible per mantenir la nostra normalitat. Tenim prou present aquesta complexitat i interdependència en el nostre dia a dia?
I això em porta cap al tercer punt. Hem pres consciència del paper clau de moltes feines a les quals no donàvem la importància que mereixien. La gent de l’àmbit dels serveis socials i del treball. Les professionals del sistema sanitari i, especialment, les figures de les auxiliars o de les persones que es dediquen a la neteja. Les treballadores i els treballadors que condueixen els vehicles que ens transporten cada dia. Les persones que vetllen per tenir aprovisionada i operativa la xarxa que permet tenir aliments a casa. Donem prou reconeixement a totes les feines que ens asseguren la vida que tenim?
La quarta reflexió que voldria compartir és la consciència de la nostra capacitat de reacció com a societat davant d’una crisi com aquesta. Hem estat capaços de donar una resposta ràpida a noves necessitats i a utilitzar l’enginy i l’esforç per fer front a les penalitats. Ens cal aquesta consciència i ser capaços de mantenir-la en el temps. Hem de creure en les nostres capacitats per transformar i millorar el món.
Algú va dir que una pregunta engendra, com a mínim, dues preguntes més. I en aquest moment n’hi ha moltes que se’ns podrien acudir, però, segurament, les podríem resumir en una de global. Quina és la millor societat que podrem i voldrem construir a partir d’ara?
Fa molt de temps que, com a societat, ens fem aquesta pregunta. Se la van plantejar persones com Thomas Moro o Tommasso Campanella, i molt abans ja se l’havien fet filòsofs grecs i d’altres. Cal vigilar, però, que la resposta no es converteixi en una trampa o, i fins i tot, en l’excusa per justificar el totalitarisme. La pèrdua de drets i llibertats no és el camí que volem els republicans d’esquerres. Imaginar una societat millor ha de partir de la realitat en la qual ens trobem, i aquest canvi l’hem de fer possible amb la política compartida, conjunta, concertada que haurem de fer.
Drets socials i ocupació
Estem gestionant l’emergència, però alhora calen accions de futur en l’àmbit dels drets socials i l’ocupació. Com a resposta a les qüestions que he plantejat i d’altres que puguin sorgir, a més de tenir en compte que no partim de zero, voldria assenyalar que cal diferenciar dos moments: el present, que requereix acció immediata, i el futur, que demana acció i una dosi més gran de reflexió.
Per al present hem de respondre amb mesures concretes que facin front a la situació d’ara. Per això, des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies estem definint les actuacions que implementarem a curt termini; un pla d’accions efectiu que té el focus en les persones i que posa a disposició tots els recursos possibles per dur-lo a terme. En l’àmbit de Treball posarem en marxa un pla de xoc de suport per a les persones i per a la reactivació econòmica. Seran mesures de suport a la contractació de persones dirigides als ens locals i a les empreses; mesures de reforç als actors que han de contribuir a la reactivació econòmica del país, i accions d’impuls per a les persones que es troben en situacions laboralment vulnerables.
En l’àmbit d’Afers Socials i Famílies també implementarem un pla de xoc de mesures socials. En primer lloc, es preveu donar el suport necessari a les persones vulnerables, oferir acompanyament a les famílies i impulsar la coordinació entre tots els actors del Sistema Català de Serveis Socials per aprofitar tota la seva potència i capacitat d’arribar al màxim nombre de ciutadans. En segon lloc, estem treballant amb una mirada llarga per contribuir a definir els escenaris desitjables del futur a partir de l’aprenentatge que hem fet d’aquesta crisi. Hem après a gestionar des de la rapidesa, des de l’escolta, des del treball compartit.
Per això, i com que es preveu un important impacte d’aquesta crisi en l’activitat econòmica i l’atur, caldrà reforçar les polítiques de desenvolupament econòmic i de creació d’ocupació de qualitat. Unes polítiques que s’hauran de fer concertadament, amb l’acord de tots els actors i de la comunitat. Unes polítiques dissenyades i executades a prop de la realitat que es vol millorar, arrelades a la gent i al territori. Un nou model que vol ser més eficient en les respostes a les necessitats de la ciutadania i del teixit productiu. Per fer-ho, disposem del nou Decret de concertació territorial del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). Amb aquest instrument volem reforçar el paper de les administracions locals, dels agents socials i econòmics i d’altres actors rellevants per al desenvolupament socioeconòmic territorial en el disseny i el desplegament de les polítiques d’ocupació, per adaptar-les a la realitat de cada àmbit geogràfic i fer-les més efectives i útils a les necessitats de la gent.
L’efecte del coronavirus generarà seqüeles entre els col·lectius més desafavorits, que en patiran especialment les conseqüències. Aquesta realitat ens fa plantejar polítiques que donin respostes més focalitzades i eficaces amb l’objectiu d’assolir l’equitat. En aquest sentit, estem treballant per dissenyar polítiques que incideixen més localment i per enfortir el sistema de serveis socials. Per fer-ho, disposem d’una eina molt potent: el Pla estratègic de serveis socials. Amb aquest instrument volem promoure, prevenir i protegir els vincles amb la comunitat i, alhora, oferir a totes les persones la cura i els suports necessaris perquè s’empoderin i siguin autònomes en el desenvolupament del seu projecte de vida, i en la integració i vinculació al seu entorn familiar comunitari.
En aquest àmbit caldrà que afrontem el debat de les polítiques adreçades a la gent gran, especialment després de la situació viscuda durant aquesta crisi a les residències del nostre país. La reflexió i l’estratègia per enfortir l’àmbit residencial seran punts clau. Però, alhora, haurem de prioritzar diversos programes d’atenció a la gent gran que fomentin l’autonomia personal, l’envelliment actiu al propi domicili, l’entorn familiar i comunitari, la participació i l’empoderament de la gent gran, la lluita contra la soledat no desitjada i les millores dels serveis socials de la xarxa d’utilització pública.
Aprendre de la crisi per guanyar un futur millor
En aquesta mirada llarga hem d’incorporar l’aprenentatge adquirit en aquest moment de patiment i por. Hem pogut comprovar que cal recuperar la vella estratègia de la cooperació, de buscar solucions entre tots, amb la comunitat, per millorar individualment i col·lectivament. Hem pogut entendre que cal una societat que progressi i assoleixi el benestar respectant la vida de les persones i del planeta en el qual vivim. Des d’aquest respecte no podem deixar ningú enrere, sobretot els més vulnerables. I hem de créixer d’una manera sostenible. És el moment de buscar alternatives a un sistema econòmic que ens obliga a acumular béns que podrien no ser necessaris.
Caldrà que posem en valor les aportacions de tots els membres de la nostra societat a la prosperitat compartida, i per això és necessari que treballem per un món laboral que doni oportunitats i benestar. En definitiva, haurem de treballar perquè el món que vindrà després de la crisi del coronavirus ens ofereixi més llibertat, més cohesió social i més igualtat d’oportunitats en un marc de prosperitat compartida. Ara, doncs, ens cal guanyar la por, gestionar l’emergència i recuperar el futur.