Una incertesa persistent

Professor permanent de la London School of Economics. Expert en economia de la salut i economia política. El 2020 publicarà The Political Economy of Health and Healthcare.

Quan 16.2 milions de persones del Regne Unit van recolzar l’opció de sortida de la Unió Europea al referèndum del Brexit, mai van imaginar com en seria de difícil el camí i encara menys quines conseqüències tindria. I és que la Unió Europea és un entramat institucional encaminat a crear crisis sistemàtiques que es resolen sempre amb ‘més integració’. Després de més de cinquanta anys compartint acords i institucions, els nexes amb la Unió són molt més profunds d’allò que hom podria imaginar. La Unió no té mecanismes de sortida definits: no va ser creada per desintegrar-se, sinó més aviat per créixer.

La caiguda de la inversió no es va produir immediatament sinó gradualment, començant per les empreses més exposades al principal mercat que és la Unió Europea

La manca de mecanismes de sortida, i la proliferació dels acords possibles amb i sense l’entrada a Irlanda del Nord, porten a un nou territori que alguns qualifiquen d’“incertesa persistent”. Tres anys després de la votació del referèndum original, el Regne Unit encara no ha sortit de la UE i no hi ha claredat sobre quin serà el resultat final.

Impacte econòmic

Un estudi de Nicholas Bloom i col·laboradors publicat pel prestigiós National Bureu of Economic Research ha enquestat 5.900 empreses del Regne Unit que donen feina a un 14 per cent dels treballadors del sector privat. El resultat mostra que la inversió a les empreses britàniques s’ha reduït un 11% i que la productivitat es podria haver reduït fins i tot un 5%. Aquesta reducció es produeix perquè que un 40 per cent de les empreses classifiquen el Brexit com la seva incertesa principal. És cert que la caiguda de la inversió no es va produir immediatament sinó gradualment, començant amb les empreses més exposades al principal mercat que és la Unió Europea. També observen una correlació entre pèrdues de productivitat i incertesa, reportada als recursos destinats als preparatius del Brexit que es desvien d’activitats productives.

Durant el període comprès entre novembre del 2018 i gener del 2019, segons l’enquesta de DMP, el 10 per cent dels directors financers i el 6 dels directors executius van dedicar almenys 6 hores a la setmana a com enfrontar-se al Brexit. Més del 70 per cent va dir que hi havia destinat part del seu temps durant totes les setmanes. Altres factors –la desacceleració en inversió en I + D, software i capacitació, i menys personal qualificat de nacionalitat estrangera– poden contribuir a un descens de la productivitat més lent.

Aquesta incertesa repercuteix en els preus.

L’única sortida és un altre referèndum.

T'ha agradat aquest artícle? Comparteix-lo