Barcelona, capital cultural de la Mediterrània

És gestor cultural. Director de la Fundació Pau Casals. President del Cercle de Cultura. Ha dirigit i assessorat projectes de cultura i desenvolupament a diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat membre del grup d’experts d’UNESCO, i del jurat de les Capitals Culturals d’Europa de la Comissió Europea

La cultura ens fa dignes. És un dret reconegut per les Nacions Unides, i un element fonamental per a la cohesió social i la prosperitat. La cultura no és una despesa, és una inversió.

La pandèmia ha posat en evidència les febleses i dèficits preexistents que cal superar per encarar els nous reptes que planteja el rellançament de l’economia, la qualitat de vida i el projecte col·lectiu de Barcelona: la capital de Catalunya i un epicentre fonamental en el Sud d’Europa.  Amb poc més d’1,6 milions d’habitants, és una de les ciutats més petites de les principals capitals que figuren en les millors posicions internacionals pel que fa a la qualitat de vida, l’activitat vinculada a la innovació, la producció científica, el turisme cultural, i l’activitat cultural i creativa.

El seu posicionament internacional ha estat possible gràcies a una confluència de factors molt diversos que li han permès situar-se bé en el mapa internacional malgrat no ser una capital d’Estat o una gran metròpoli. En diferents moments de la història, a Barcelona s’ha fet evident la seva capacitat de sumar esforços i visions, així com anar escalant posicions en tant que ciutat atractiva per viure-hi, estudiar, treballar, fer negocis, visitar-la i participar de la seva activitat i oferta cultural.

Com totes les ciutats, té problemes i reptes que cal superar. Però és justament la necessitat de disposar d’un nou enfocament estratègic de la ciutat per rellançar l’economia i la qualitat de vida, on la seva dimensió cultural esdevé un dels recursos i oportunitats més importants.

La cultura és un recurs i una oportunitat fonamental que hauríem de gestionar de forma més eficient per aprofitar al màxim els seus potencials

Aquesta tensió per construir nous escenaris de progrés i confiança té un referent ben clar en les exposicions de 1888, 1929 i especialment en els Jocs Olímpics de 1992, – i en menor mesura, el Fòrum Universal de les Cultures 2004-  dels que podem aprendre molt tant dels aspectes negatius com dels positius. Però indubtablement són fites que expressen un esforç per millorar el posicionament de la ciutat, i que en part, expliquen la seva realitat actual.

Barcelona comparteix amb moltes ciutats els reptes dels nostres temps: l’increment de la desigualtat econòmica, la cohesió social i el benestar col·lectiu, la sostenibilitat i el repte del canvi climàtic, la transformació tecnològica, i d’altres més particulars. Per encarar aquests reptes la cultura és un recurs i una oportunitat fonamental que hauríem de gestionar de forma més eficient per aprofitar al màxim els seus potencials.

És per això que la idea de la Capitalitat Cultural de la Mediterrània, considerada no com un eslògan sinó com un projecte real, és un objectiu molt important i necessari.

Hauria estat possible que Barcelona fos la primera ciutat de congressos del món, amb més de 2.000 encontres professionals anuals abans de la pandèmia, entre els quals hi ha el Mobile World Congress, sense l’atractiu cultural de la ciutat?

Barcelona ocupa molt bones posicions en relació amb l’oferta i l’atractiu cultural, la innovació, les condicions per establir start ups, l’ocupació relacionada amb el talent i el coneixement, segons agències i consultores internacionals, o observatoris com “Cultural and Creative Cities Monitor” de la Comissió Europea.

Barcelona ja és una capital cultural de la Mediterrània i d’Europa. Segurament el que cal és gestionar-la amb major consciència i eficiència

Barcelona és una ciutat oberta, cosmopolita, amb una oferta cultural important que abasta des del Patrimoni Cultural (una de les ciutats d’Europa amb més béns culturals declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO) i una ciutat de referència en el món del disseny (de l’arquitectura a la moda). Barcelona té una oferta d’arts escèniques, programació musical i de festivals important i diversa, té museus i institucions culturals de projecció internacional, una gastronomia reconeguda, diversitat d’expressions de cultura popular, és la capital iberoamericana de l’edició, i un epicentre molt important de la indústria audiovisual, el videojoc i els continguts digitals. A més de l’oferta formal i informal de la ciutat i la seva regió metropolitana s’hi suma la qualitat i interès de l’espai públic, l’urbanisme i l’arquitectura, que l’han fet una de les principals destinacions turístiques d’Europa.

Barcelona ja és una capital cultural de la Mediterrània i d’Europa. Segurament el que cal és gestionar-la amb major consciència i eficiència. El posicionament de Barcelona ha estat possible gràcies a molts factors (port, aeroport, comunicacions, economia diversificada, posició estratègica en el corredor del Mediterrani i epicentre d’una de les Euroregions més actives; i una oferta universitària i d’escoles de negoci de qualitat). Però sens dubte tot això no hauria estat possible sense un ingredient fonamental que ha interactuat amb tots aquests àmbits: la cultura i la seva capacitat de crear atractiu, qualitat de vida i competitivitat.

Per això cal un projecte. És a dir, una visió de futur compartida i pragmàtica que contempli la governança i la metodologia per gestionar millor els potencials i oportunitats que poden permetre el rellançament de l’activitat econòmica i el desenvolupament de la qualitat de vida integrant els sectors de la cultura i l’economia creativa i interactuant amb altres iniciatives econòmiques i socials.

Barcelona, Capital Cultural de la Mediterrània hauria de permetre materialitzar un somni i resoldre una necessitat. Hauria de permetre millorar la relació entre cultura i educació

Barcelona, Capital Cultural de la Mediterrània pot ser el projecte. Un projecte que permeti gestionar aquest ingredient fonamental que ha estat present en el desenvolupament i el posicionament de Barcelona, i que ara cal incorporar de forma clara a les accions estratègiques de la ciutat i de Catalunya.

Cal definir on volem anar, la governança, organització i assignació de recursos i responsabilitats d’un projecte obert a la participació publicoprivada i l’acció comunitària que hauria de merèixer un pacte institucional.

Barcelona, Capital Cultural de la Mediterrània hauria de permetre materialitzar un somni i resoldre una necessitat. Hauria de permetre millorar la relació entre cultura i educació. Caldria proposar noves estratègies de millora de l’accés de la cultura per part de tota la ciutadania, fent realitat la consideració de bé essencial. El projecte hauria de situar la cultura en la nova agenda europea de recuperació post Covid-19, atesa a la seva capacitat d’impulsar la innovació en altres sectors.

Caldria, a més, considerar el projecte com un element d’integració i coordinació amb dos eixos fonamentals: la dimensió metropolitana de la ciutat real, i la seva connexió amb els recursos i iniciatives culturals principals del territori de Catalunya, apostant per un turisme sostenible i la connexió de la capitalitat amb un model de creixement territorialment més equilibrat. La connexió Europea i Iberoamericana és un altre aspecte que caldria integrar de forma clara.

Pot ser una gran oportunitat que cal aprofitar per gestionar millor els recursos culturals i potencials de la Barcelona metropolitana, connectada d’una vegada amb el sistema cultural de Catalunya. Un projecte que és imprescindible per a la recuperació econòmica i la prosperitat d’un dels territoris amb major potencial del Sud d’Europa.

T'ha agradat aquest artícle? Comparteix-lo