Què fa del port de Barcelona el Port de Barcelona?

Després de dos anys de feina, durant els quals hi han participat més de 200 persones, el procés d’elaboració del IV Pla Estratègic del Port de Barcelona va concloure el passat mes de gener amb la seva aprovació per part del Consell d’Administració de l’entitat.

Es defineix així el camí de futur de la que és la principal infraestructura logística de la Mediterrània. Una infraestructura que aporta més d’11.500 milions d’euros a l’economia del seu entorn i que impacta en prop d’un quart de milió de llocs de treball (entre directes, indirectes i induïts).

Un dels exercicis més interessants que hem fet durant l’elaboració d’aquest Pla és identificar què és el que fa que el Port de Barcelona sigui, precisament, el Port de Barcelona. És a dir, quins són els factors característics singulars que ens fan atractius pels nostres clients, els que ens posicionen de forma única en el mercat i defineixen la nostra capacitat competitiva en enfront d’altres ofertes portuàries. I hem identificat cinc factors primordials.

Factors que ens posicionen

Primer, l’existència d’un hinterland (àrea d’influència) potent amb una elevada capacitat tant de consum com de producció que garanteix uns tràfics consolidats i un equilibri relatiu entre importació i exportació que no es dóna en altres ports.  Un hinterland on hi ha població, indústria, turisme, activitat, dinamisme econòmic… La ciutat de Barcelona, el Barcelonès, els dos Vallesos, el Baix Llobregat, la Plana de Lleida, Saragossa, la Catalunya Nord, Navarra, Madrid… Totes aquestes àrees, i moltes més, conformen l’àrea d’influència del Port, origen de les exportacions i destí de les importacions que s’operen a les nostres terminals.

Cap altre indret de la Mediterrània disposa d’una quantitat i qualitat d’infraestructures similar

Segon, l’excel·lència de les infraestructures que ens envolten. I no només parlem de les del mateix port (més de 30 terminals, més de 22 km de molls o més de 48 km de vies ferroviàries), sinó també del fet que, a les proximitats, trobem el conjunt d’infraestructures logístiques més importants del sud d’Europa, amb un aeroport intercontinental, connexió amb l’alta velocitat, terminals ferroviàries, autopistes de gran capacitat, zones d’activitats logístiques, polígons industrials i logístics. Tot en un radi de 10 km al voltant del Port. Cap altre indret de la Mediterrània disposa d’una quantitat i qualitat d’infraestructures similar.

Tercer, una elevada concentració d’operativa logística a Barcelona (operadors logístics, magatzems, empreses de transport). Altres ports actuen com a punt de pas de les mercaderies, però la consolidació i desconsolidació de la càrrega, els centres de distribució i l’activitat logística en general s’hi troben allunyats. A Barcelona la logística es fa, majoritàriament, en un radi curt: a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), al Vallès o al Baix Llobregat. I això incrementa notablement el valor afegit de Port i el seu impacte econòmic.

Quart, una gran diversificació de l’activitat. Barcelona és també el port més diversificat del sud d’Europa i en ell conviuen creuers, ferris, contenidors, vehicles nous i mercaderia a dojo, líquida i sòlida, amb una indústria nàutica potent i activitats d’oci, lleure, turisme i esport, aquestes últimes concentrades principalment a l’àrea del Port Vell. Aquesta diversificació es trasllada també a l’activitat logística, on podem trobar des de grans multinacionals a petits operadors que cobreixen tots els nínxols i sectors del mercat: retail, químic, automoció, pharma, tèxtil o alimentació. Aquesta diversificació ens dóna una alta resiliència que ha estat crucial per resistir la crisi financera del 2008 i l’actual pandèmia de la Covid-19.

“L’èxit del Port de Barcelona no el podem simplificar esmentant només els milions de tones de mercaderia, de contenidors o de passatgers que hem mogut un determinat any. L’èxit del Port ho és també del seu entorn”

I per últim, l’orientació al client, un dels factors més reconeguts pels nostres clients segons el darrer estudi de marca realitzat. El Port de Barcelona ha estat pioner en desenvolupar estructures destinades a connectar amb el client final: és el primer de l’Estat en dotar-se d’un Pla de Qualitat, que amb el temps ha evolucionat en la marca de qualitat Efficiency Network; el primer port en apostar per les terminals interiors i les connexions intermodals per tal d’apropar-nos a importadors i exportadors; ha estat pioner en el desenvolupament d’un port community system, Portic, per integrar l’operativa de tota la comunitat portuària o en la creació d’un Servei d’Atenció al Client; ha desenvolupat aplicacions per facilitar al client informació sobre l’estat de la seva càrrega i, en resum, ha fet un esforç per intentar entendre les necessitats dels usuaris i adaptar-s’hi.

En aquesta llista de factors d’èxit identifiquem elements que, clarament, són el resultat d’allò que el port ha fet: les seves infraestructures, les seves connexions, els seus sistemes de gestió i d’informació. Però també hem enumerat elements del nostre entorn sobre els que no tenim gaire capacitat d’acció: l’aeroport, el Vallès, Saragossa, multinacionals o la indústria química, entre d’altres.

“Donar resposta a aquesta nova manera de veure el port ens exigeix actuar en tres àmbits diferenciats: la sostenibilitat ambiental, la millora de la competitivitat i fer de les persones el centre de la nostra activitat”

I és que el Port de Barcelona i el seu entorn viuen en una marcada simbiosi. No seríem el Port que som sense el nostre hinterland i el nostre hinterland no seria el mateix sense el Port. Som un factor catalitzador d’una economia que, al seu torn, ens alimenta generant tràfic.

Per això, l’èxit del Port de Barcelona no el podem simplificar esmentant només els milions de tones de mercaderia, de contenidors o de passatgers que hem mogut un determinat any. L’èxit del Port ho és també del seu entorn. Un port eficient facilitarà el desenvolupament de la nostra economia, atraurà indústria i comerç. I els tràfics portuaris, com a conseqüència d’aquesta major i millor activitat econòmica, creixeran. I aquest ha de ser el punt de partida de la nostra estratègia: millorar la competitivitat del nostre hinterland, ajudant a les empreses en la seva aventura exterior, a importar i a exportar. Les mercaderies, les tones, els contenidors, el passatge, són una conseqüència de les actuacions, no la finalitat en si.

Donar resposta a aquesta nova manera de veure el port ens exigeix actuar en tres àmbits diferenciats: la sostenibilitat ambiental, la millora de la competitivitat i fer de les persones el centre de la nostra activitat, àmbits que es corresponen amb els tres eixos estratègics que hem establert.

Sostenibilitat ambiental, social i econòmica

Pel que respecta a la sostenibilitat ambiental, l’objectiu a llarg termini és ser un port zero emissions facilitant la transició energètica cap a fonts renovables. L’actuació de referència en aquest sentit és l’electrificació dels molls, que permetrà la connexió elèctrica dels vaixells durant la seva estada a port, reduint significativament les seves emissions. Però també es treballa en altres línies com l’autosuficiència energètica o la promoció de combustibles alternatius menys contaminants.

A nivell de competitivitat, cal diversificar encara més la nostra activitat, la qual cosa ens farà més resilients a crisis i disrupcions, millorar la xarxa de connexions multimodals, desenvolupar les infraestructures que encara ens manquen, potenciar les activitats de major valor afegit i desenvolupar nous models de negoci i dotar-se d’instruments de gestió més àgils que permetin assumir tots aquests canvis.

Pel que respecta a les persones, el Port es proposa crear nova ocupació de qualitat, afavorir l’ocupabilitat del seu entorn, fomentar la formació, la innovació, la creació de talent i l’emprenedoria i promoure la igualtat de gènere i la no discriminació.

En el fons, tot aquest relat el podem resumir en la missió que com a Port de Barcelona hem definit en aquest IV Pla Estratègic, que comença dient “generar prosperitat a la nostra comunitat…”.