#1
Autogovern

Vivim un temps particular que conjuga l’acceleració, el presentisme i el rebuig a tot allò que ha definit el nostre passat més recent. A diferència d’altres períodes de canvi (i aquest n’és un), no s’albira un clar reemplaçament del present. No hi ha futur, o com a mínim no un futur definit, imaginat o esbossat. És més, les úniques propostes de futur són reformulacions del passat, un passat mitificat que se’ns serveix com a somni de futur. El passat com a futur, a manca d’una idea de futur. La pulsió que domina avui l’escenari és la d’anorrear un sistema que es considera fracassat, quan no directament una farsa, un engany. D’aquí que s’hagin volgut esventar les cendres dels mots que han definit aquest estat de coses, de les “grans paraules”. Ara són termes morts, una llengua estranya que ningú ja no parla, o no gosa parlar. Pantalles passades, en el nou dialecte. D’aquests mots estimats l’autogovern és potser el que més ràpidament s’ha volgut enterrar, com a definidor d’un món (afortunadament?) superat. A El món del demà no volem cedir al vertigen de l’anorreament del passat recent, precisament perquè creiem que és des d’aquest passat que cal construir el demà. Us proposem, doncs, repensar l’autogovern abans de decidir si és o no un mot que cal eliminar del nostre diccionari o enviar-lo al catàleg de les paraules difuntes.