#6
Obrir la Constitució

19 Nov 2018
Editorial
Ja han passat 40 anys des de l’aprovació en referèndum de la Constitució del 1978. El nostre ha estat el període de democràcia més llarg de la història de l’Espanya contemporània. Hem tingut Estat de dret, Estat del benestar i Estat autonòmic. I s’ha construït sincronitzat amb el període més expansiu del projecte de la Unió Europea. No és poca cosa, però les societats no viuen de la nostàlgia d’un temps que ja no tornarà perquè el món d’ahir, l’anterior a les crisis, cada vegada està més allunyat del món de demà. Què fer? A banda d’una invitació a contemplar el passat del qual venim per assajar una anàlisi rigorosa sobre la manera com es va produir la transició política, aquesta commemoració serà fecunda si aposta per repensar el marc legal de convivència per adequar-lo al present i així provar de solucionar una sèrie de problemes clau l’enquistament dels quals està degradant la vida institucional del país. Obrir la Constitució és, abans que res, un compromís amb el nostre futur.
  • Proposta de reforma

    Només un full de paper?

    Ana Carmona Contreras
    Professora de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla. És una de les juristes impulsores de la proposta "Ideas para una reforma constitucional".
  • Adoración Guamán
    Professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de València. És coautora d’Empresas transnacionales y Derechos Humanos.
    @AdoracionGuaman
  • Alfons Aragoneses
    Professor d’Història del Dret a la Universitat Pompeu Fabra i investigador de l’Institut Max Planck de Frankfurt. Ha publicat diversos articles sobre el dret en el franquisme i sobre memòria i dret.
    @AlfnsArag
  • Possibilitats i obstacles

    Què se’n va fer, del pacte territorial?

    Sebastián Martín
    Professor d’Història del Dret i de les Institucions a la Universitat de Sevilla. Acaba de coeditar "Fraude o esperanza: 40 años de Constitución".