La força del talent híbrid
Quan s’ha parlat d’innovació i de transferència tecnològica, molt sovint s’ha fet referència a projectes de recerca aplicada, a generació de patents o a contractes de col·laboració empresa-universitat. Paradoxalment, s’ha oblidat de forma recurrent el principal factor d’innovació de qualsevol país o organització: el seu talent, els professionals qualificats o, en terminologia econòmica, el capital humà.
De fet, la formació de ciutadans i de professionals qualificats és la primera missió de les universitats, aquí i arreu. És la que, amb diferència, genera un major impacte a la societat i que determina en part el progrés social, la competitivitat econòmica i la vitalitat cultural. Per aquest motiu, quan parlem d’innovació i de transferència hem de ressituar el debat i reconèixer que la formació i la capacitació del talent és el factor més crític per a qualsevol societat.
Al llarg del període 2012-2019 s’han posat en marxa un total de 602 projectes i ja s’han llegit un total de 117 tesis doctorals industrials. Les àrees amb major presència són les tecnologies de la informació i les comunicacions (28%), les ciències de la vida (25%) i les enginyeries industrials (16%).
L’estadi superior de la formació universitària el constitueixen els estudis de doctorat, que culminen amb la defensa d’una tesi doctoral i atorguen el títol de doctor, sigui quin sigui l’àmbit del coneixement. Com sabem, el títol de doctor s’ha associat històricament a la carrera investigadora i principalment a l’accés a posicions de professor o investigador a universitats i centres de recerca. De fet, a les darreres dècades Catalunya ha augmentat el número de doctors. S’ha passat de llegir 1.580 tesis doctorals a les universitats el curs 2008-2009 a llegir-se’n 2.086 el curs 2017-2018. Com a dada també rellevant, aproximadament el 35% han estat tesis llegides per doctorands estrangers, fet que demostra la capacitat d’internacionalització dels estudis de doctorat de les nostres universitats. Per la seva pròpia formació, un doctor (atenent als anomenats Descriptors de Dublín) és un professional altament qualificat; un professional del coneixement amb una comprensió sistemàtica d’un camp científic, amb capacitat analítica profunda i amb rigor i metodologia científica.
Malgrat aquestes xifres positives, s’observa també històricament un dèficit estructural greu. Al conjunt d’Espanya, menys d’un 20% dels investigadors amb títol de doctor desenvolupen la seva carrera professional en una empresa; un percentatge que a Catalunya augmenta una mica (prop del 23%) però no de forma significativa. Aquest fet contrasta amb la realitat d’altres països, on la inserció dels doctors en el teixit econòmic és molt més elevada, com per exemple a Dinamarca (36,9%), Estats Units (45,5%) o els Països Baixos (54,3%).
En el context actual, on el talent, la innovació i el valor afegit són aspectes crítics per a la competitivitat i el progrés (tant per una empresa o organització com per un territori o país), que professionals altament qualificats com són els doctors no s’insereixen en el teixit d’empreses i organitzacions de tot tipus és una pèrdua col·lectiva de potencial humà i de talent. Per aquest motiu, la formació en competències i habilitats de gestió dels investigadors, més enllà de la seva formació específica d’un àmbit de coneixement, se’ns mostra alhora com una necessitat imperiosa.
Pla de Doctorats Industrials
És en aquest context que la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya impulsa, des de l’any 2012, l’anomenat Pla de Doctorats Industrials. Una iniciativa potent i certament visionària que pretén connectar la formació, la recerca i la innovació i fer-les arribar a les empreses i institucions. Per a poder fer-ho realitat, s’impulsen tesis doctorals d’interès comú entre universitats i empreses/organitzacions.
El Pla s’ha inspirat en iniciatives similars en d’altres països, principalment els casos de França i Dinamarca. A França, les Conventions Industrielles de Formation pour la Recherche (CIFRE) han permès que més de 21.000 doctors hagin dut a terme la seva tesi doctoral mitjançant el programa, amb la participació d’unes 7.500 empreses, la generació de més de 2.000 patents i, per a mi el més significatiu, una inserció laboral d’un 96% al cap d’un màxim d’una any d’haver llegit la tesi; i, d‘aquests, un 66% en empreses. Així mateix, el Industrial PhD Program danès, que des de l’any 2002 ha posat en marxa més de 1.200 projectes, i on el 95% dels doctors que han seguit el programa s’han inserit al mercat laboral, un 80% dels quals al sector empresarial.
En el cas del Pla de Doctorats Industrials català, on hi col·laboren estretament les universitats, aquest és obert a qualsevol tipus d’empresa i de qualsevol àmbit.
Funcionament, resultats, expectatives
L’element central és un projecte de recerca d’una empresa que es desenvolupa en col·laboració amb una universitat i que constituirà una tesi doctoral que permetrà al futur doctor iniciar la seva carrera investigadora. L’empresa (o institució) és la que contracta el doctorand, amb una retribució mínima fixada per la Generalitat, i designa un responsable tutor. La universitat posa a la seva disposició les infraestructures i les capacitats científiques, dins un grup de recerca concret i amb un tutor acadèmic que farà el seguiment de la tesi en col·laboració amb el tutor de l’empresa. La Generalitat aporta finançament per tres anys, tant a l’empresa (quotes patronals), a la universitat (import equivalent) i al propi doctorand (subvenció per matrícula, borsa de mobilitat i formació en habilitats transversals).
Al llarg del període 2012-2019, s’han posat en marxa un total de 602 projectes i ja s’han llegit un total de 117 tesis doctorals industrials, alhora que s’han comptabilitzat 80 renúncies durant el procés. Els projectes s’han desenvolupat a 402 empreses i institucions diferents: un 46% d’aquestes són PIMES, un 23% grans empreses i un 16% start-ups o spin-offs. Les àrees amb major presència són les tecnologies de la informació i les comunicacions (28%), les ciències de la vida (25%) i les enginyeries industrials (16%).
Una avaluació del Pla pilot de l’any 2012 indica que la valoració general de les parts implicades (empresa, universitat i doctorand) és molt positiva, amb una puntuació mitjana de 5,8 sobre 7. Ara caldrà analitzar amb cura el grau d’inserció professional dels doctors del Pla, especialment l’absorció d’aquest talent per part del teixit empresarial que sens dubte ha de ser el principal resultat, que redundi en major competitivitat i valor afegit. Malgrat la joventut de la iniciativa, estic convençut que generarà impactes remarcables, tal com ha succeït en experiències com les de França i Dinamarca. De ben segur ajudarà a retenir talent i a afavorir el progrés i la competitivitat de les empreses i del conjunt del país. Un Pla ben orientat, ambiciós i que tots els agents han d’ajudar a consolidar i fer créixer.