La responsabilitat de les empreses
L’entorn on es mouen les empreses s’ha tornat extraordinàriament complex i canviant; cada vegada és més difícil d’orientar-se i prendre les decisions encertades. En aquest escenari advers, les empreses exitoses es troben immerses en una cursa frenètica cap a la captació i la fidelització del talent. El talent és un bé considerat escàs pel món empresarial.
Mentre que les empreses malden en localitzar els perfils adequats per a desenvolupar la seva activitat, gran part dels joves que desitgen incorporar-se al mercat laboral no troben feina o acaben treballant en ocupacions que no estan relacionades amb allò que van estudiar. Aquesta doble frustració constitueix una gran paradoxa que posa en evidència la desconnexió existent entre el món acadèmic i el món empresarial, àmbits que haurien d’estar en constant comunicació.
L’encaix necessari entre els joves que volen trobar feina i les empreses que volen contractar els perfils adequats exigirà un gran esforç del món acadèmic per a entendre les necessitats canviants del món empresarial i econòmic i adequar els continguts educatius en consonància.
Si no resolem aquesta manca de connexió, la bretxa entre l’àmbit educatiu i l’empresarial s’anirà eixamplant ja que mentre el món acadèmic introdueix canvis amb molta lentitud, les empreses estan acostumades a actuar amb un gran dinamisme perquè saben que aquesta és la única opció per a sobreviure. L’encaix necessari entre els joves que volen trobar feina i les empreses que volen contractar els perfils adequats exigirà un gran esforç del món acadèmic per a entendre les necessitats canviants del món empresarial i econòmic i adequar els continguts educatius en consonància. Però, necessàriament, les empreses també hauran d’assumir la seva responsabilitat pel que fa a la transferència de coneixement, posant a disposició la seva experiència i la seva intel·ligència.
Compromís de transferència
En aquest sentit val la pena destacar un canvi esperançador que s’està produint en una part rellevant del sector empresarial. Es tracta d’un corrent global que s’ha expressat a través d’un manifest signat per gairebé 200 directius de corporacions nord-americanes i que reflexiona sobre el propòsit (purpose) de les empreses. Aquesta declaració col·lectiva exposa que les empreses tenen una responsabilitat important envers la societat, i no només envers els seus accionistes, com resa el postulat capitalista tradicional de Milton Friedman.
En aquesta voluntat d’adoptar un propòsit empresarial més ampli s’hauria d’emmarcar el compromís de transferir part del coneixement que generen les empreses. Ens calen empreses més poroses, més disposades a inserir-se en altres àmbits i a compartir amb generositat la seva visió i les seves maneres de fer.
Afortunadament, cada vegada més actors del món empresarial estan disposats a sortir dels murs de les seves organitzacions i implicar-se en diferents institucions de caire social, econòmic i cultural, amb la intenció de generar un impacte positiu en el seu entorn, a través de la seva professió i el seu àmbit d’expertesa.
Tenim un repte majúscul: formar els perfils professionals adequats per a generar més oportunitats per a la nostra societat. És perseguint el talent que apareixen les empreses i la inversió. No a l’inrevés. Difícilment podrem fer front a aquest desafiament si no ens posem a treballar plegats. Les empreses i el món acadèmic hauran de fer l’esforç de connectar-se per a configurar un nou ordre social, en el que la transferència de coneixement sigui ineludible.