Un treball en equip

L’adolescència és en si mateixa una etapa difícil on és necessari que acceptem la inestabilitat com quelcom natural. És un moment de creixement en el qual cada generació ha hagut de crear les seves pròpies eines per donar resposta als reptes que li planteja la societat. La convivència familiar, l’alimentació, la sexualitat, el bullying o els trastorns mentals són temes que ens afecten a diari, però que sovint es tracten de forma superficial i tòpica. Després de l’impacte de la COVID19, amb la represa d’una certa normalitat, els efectes que ha tingut sobre la salut mental en els joves han fet encara més evident la necessitat de trobar-hi un nou enfocament. Les dades objectives demostren que les consultes en aquest àmbit als centres d’atenció comunitària han augmentat, conjuntament amb les urgències i les demandes d’ingrés psiquiàtric. Però tot comença molts mesos abans, durant el confinament.

La majoria dels joves va recórrer a estratègies similars per fer front a l’aïllament social: incrementant la vida digital (l’ús d’internet, xarxes socials o videojocs) i restringint àpats o forçant l’exercici per por a guanyar pes i perdre l’estat de forma

La primera constatació de l’evident repercussió dels mesos de confinament entre els adolescents va arribar amb la represa de les visites presencials, els mesos d’estiu del 2020. Des de la reobertura, quan un adolescent arriba a la consulta, independentment dels motius de la visita, li pregunto com va viure el tancament a casa. Bàsicament, després de pràcticament un any, podria dividir les respostes en dos grans grups: la majoria ho va integrar negativament, però no és menyspreable el grup que ho van integrar amb comoditat. Sorprèn imaginar-se que hi hagi molts adolescents que es van sentir tranquils i es van acomodar al confinament sense problemes, però, de fet, per a certs perfils el fet de no enfrontar-se a la quotidianitat era quelcom positiu. En general, però, el canvi de rutines i l’estrès per la incertesa va posar a prova en molts casos el sistema d’equilibri familiar i les estratègies que es poden seguir amb un ritme acadèmic interromput, distanciament social obligat i sense activitat esportiva.

L’impacte de la pandèmia en la salut mental dels adolescents depèn de múltiples factors com l’edat, l’existència prèvia de patologies mentals, el nivell social o el tipus d’estructura familiar. Tot i això, la majoria dels joves va recórrer a estratègies similars per fer front a l’aïllament social: incrementant la vida digital (l’ús d’internet, xarxes socials o videojocs) i restringint àpats o forçant l’exercici per por a guanyar pes i perdre l’estat de forma. Amb el retorn a les aules hem pogut observar una major dificultat per fer front a l’estrès escolar, un augment dels casos d’absentisme, ansietat social i clínica depressiva. Aquesta és la situació que ens tocarà gestionar durant els pròxims mesos i ho hem de fer reforçant els referents de conducta i fomentant la prevenció/detecció precoç.

En el nostre dia a dia, és fàcil observar situacions generalitzades de sobreprotecció, amb límits poc sòlids o pautes educatives poc congruents entre els progenitors que acaben generant adolescents menys segurs de si mateixos i de les seves pròpies capacitats

És important ser conscients que els pares són els principals models de conducta que els fills observen, imiten i aprenen. A casa és on s’ha de fomentar la comunicació i ensenyar a tolerar la frustració, aprenent de les dificultats i els errors. Durant els darrers mesos, amb l’augment del teletreball, els rols a dins de la llar s’han hagut de reajustar, en molts casos, convertint els pares en tutors, mestres i vigilants, al mateix temps que intenten dur a terme la seva jornada professional. Aquesta combinació no és la més adequada per enfrontar-se a una etapa com l’adolescència, fins i tot, sense tenir en compte la motxilla del confinament. En el nostre dia a dia, és fàcil observar situacions generalitzades de sobreprotecció, amb límits poc sòlids o pautes educatives poc congruents entre els progenitors que acaben generant adolescents menys segurs de si mateixos i de les seves pròpies capacitats.

A banda del reforç dels referents, és vital treballar en la prevenció i la detecció precoç que ens permeti intervenir les problemàtiques de salut mental dels adolescents des dels moments inicials

Per si tot això no fos suficient, cada vegada són més els pares que manifesten problemes per gestionar l’ús de dispositius tecnològics amb els seus fills. Durant les darreres dècades, la societat s’ha digitalitzat i per aquesta generació de nadius digitals l’accés permanent a internet és quelcom absolutament bàsic (segons el Safer Internet Programme de la Comissió Europea, el 70% dels nens de 12 anys disposa de telèfon mòbil). Aquesta connexió permanent ha contribuït a satisfer la necessitat de contacte constant entre iguals, que sempre ha estat vinculada a l’adolescència, durant els mesos d’aïllament forçat. El problema està sent, en molts casos, la reconnexió a través d’altres ambients presencials una vegada acabat el confinament. És molt habitual que molts joves estiguin més familiaritzats i actualitzats en l’ús de les tecnologies que els adults que els envolten, però la majoria no són conscients dels aspectes relatius a la seguretat, protecció de dades personals, dret a la intimitat i altres riscos als quals s’exposen. Els adolescents són uns experts completament inexperts i altament vulnerables als abusos que pot generar l’ús de la tecnologia. És per aquest motiu que avui és més necessari que mai que els adults estiguem informats dels sistemes de control parental, supervisió de continguts i que ens esforcem per reprendre el paper de referent per als nostres fills en els aspectes de socialització.

A banda del reforç dels referents, és vital treballar en la prevenció i la detecció precoç que ens permeti intervenir les problemàtiques de salut mental dels adolescents des dels moments inicials. L’espai familiar hauria de poder afavorir la comunicació i vetllar tant com sigui possible per les seves necessitats i benestar. L’entorn escolar i el sistema de salut, amb els pediatres i els metges d’atenció primària, poden detectar conductes que poden suggerir problemes psicològics amb la finalitat de poder derivar-se a un especialista si es considera necessari. En moltes ocasions, són els centres de secundària els que identifiquen dificultats o problemes que poden passar inadvertits a casa.

Tot i això, la pressió assistencial és cada vegada més gran i els recursos es tensen per donar resposta a l’elevada freqüència de demanda d’assistència. Els centres comunitaris de tots els àmbits, no només els dedicats a la salut, hem de treballar plegats per optimitzar i reacondicionar-nos per garantir la intervenció precoç, el disseny de programes psicoterapèutics efectius sobre les patologies més freqüents i, sobretot, la inclusió dels pares en tot el procés terapèutic.

Al mateix temps, és molt important fomentar les activitats creatives com la música, el dibuix, la dansa, el teatre o l’escriptura pot afavorir l’autorregulació emocional i contrarrestar determinades conductes de risc. Les relacions amb els amics, les activitats esportives i els espais d’oci ajuden a descomprimir l’estrès i l’ansietat. És imprescindible, doncs, un treball conjunt, en equip, de tots els elements que conformen la nostra societat en relació als adolescents per poder sortir d’aquesta complexa i inèdita situació actual.