Pot ser la pandèmia una oportunitat per a la salut mental?

L’impacte de la pandèmia sobre la salut mental de la població comença a ser un problema sanitari de primera magnitud. S’evidencia clarament un increment de les demandes d’atenció en els serveis assistencials, no tan sols en els col·lectius especialment vulnerables (persones afectades per la COVID19, el seu entorn familiar més proper, professionals sanitaris, persones amb antecedents psiquiàtrics previs, persones en situació d’aïllament i precarietat social), sinó també en la població general. Aquest augment és especialment palès en adolescents i joves, sobretot noies, encara que aquestes darreres setmanes l’augment es comença a produir també en la població adulta.

Si bé davant una situació tan extraordinària com la que estem encara vivint, tots hem pogut tenir vivències d’incertesa, por i cert malestar emocional (el 40% de la població ha presentat aquests efectes), en la gran majoria de persones aquests símptomes són de caràcter lleu i transitori, i per tant no requeriran de cap tipus d’atenció. Tan sols un petit percentatge de persones (entre el 5-8% i especialment persones de risc) poden presentar trastorns més persistents que caldrà atendre.

Aquesta quarta onada de la pandèmia ja prevista en diversos estudis internacionals, i el probable increment exponencial de casos durant els propers mesos, no tan sols per l’impacte directe de la COVID19 sinó pels efectes indirectes de la crisi socioeconòmica que se’n deriva, ens posiciona davant una decisiva cruïlla

Els tipus d’afectació més habituals van des de quadres inespecífics d’ansietat, hiperreactivitat emocional i esgotament (això que la OMS ha definit com a fatiga pandèmica) fins a quadres psicopatològics caracteritzats com trastorns depressius, dols patològics, trastorns per estrès agut o posttraumàtic, trastorns per ús de substàncies, passant per les alteracions conductuals, especialment rellevants en adolescents i joves, com trastorns de l’alimentació, autolesions o intents autolítics.

Aquesta quarta onada de la pandèmia ja prevista en diversos estudis internacionals, i el probable increment exponencial de casos durant els propers mesos, no tan sols per l’impacte directe de la COVID19 sinó pels efectes indirectes de la crisi socioeconòmica que se’n deriva, ens posiciona davant una decisiva cruïlla, o bé deixar que el sistema arribi al límit amb el risc de col·lapse imminent o bé, aprofitar aquesta situació de crisi per convertir-la en una oportunitat de millora significativa per a l’atenció a la salut mental en el nostre país.

Per això és necessari un increment en la dotació pressupostària destinada a la salut mental i poder equiparar-la amb els estàndards europeus (la despesa en salut mental està al voltant d’un 5% del pressupost general sanitari, mentre que en els països del nostre entorn aquest índex es situa al voltant del 10%). Cal ser conscients que arrosseguem des de fa anys un dèficit històric en el finançament de la salut mental, clàssicament la ‘germana pobra’ del sistema sanitari. En aquest sentit, el nou govern de la Generalitat de Catalunya sembla compromès en fer de la salut mental una de les seves línies prioritàries d’actuació. En els acords de govern presentats, existeix el compromís d’aprovar un Pacte Nacional per a la Salut Mental que abordi i resolgui les mancances sistèmiques actuals, impulsant actuacions integrals i comunitàries.

Cal posar èmfasi en la promoció de la salut mental positiva de la població general i especialment en adolescents i joves

D’altra banda, necessitem també repensar els models organitzatius i les nostres pràctiques de manera creativa i innovadora per tal de donar una adequada resposta als requeriments existents. En aquest sentit, veiem prioritari incidir en els següents 6 àmbits d’actuació.

En primer lloc, cal posar èmfasi en la promoció de la salut mental positiva de la població general i especialment en adolescents i joves. La qual cosa significa fomentar hàbits de vida saludables (alimentació, exercici físic, descans), cultivar interessos i aficions, potenciar les relacions socials, millorar les estratègies d’afrontament davant situacions adverses, propiciar el contacte amb les pròpies emocions. Ens cal poder ser més autoreflexius en aquest món on tots estem sota la impremta de la immediatesa, impel·lits a actuar amb massa pressa. Una de les lliçons que hem aprés arran de la pandèmia, és la necessitat de poder potenciar els vincles relacionals, valors com la solidaritat i les capacitats resilients de les persones.

Hem de poder millorar també l’accessibilitat, la detecció precoç i la resolució dels problemes de salut mental en l’atenció primària de salut, mitjançant l’enfortiment dels programes de col·laboració. Una adequada estratificació de les intervencions permetrà donar resposta tant a la gestió àgil de situacions puntuals de malestar emocional com al tractament específic de trastorns psiquiàtrics caracteritzats, amb les tècniques d’intervenció efectives basades en l’evidència de les que disposem.

Un tercer requeriment que s’ha posat encara més en relleu arran de la pandèmia, és la necessitat de disposar d’alternatives a l’hospitalització convencional, desenvolupant l’atenció domiciliària i l’atenció proactiva de proximitat en el territori en tots els nivells d’intervenció, que possibilitin el manteniment en el seu lloc de vida habitual de les persones ateses.

Per tal de possibilitar una correcta atenció a les persones més greument afectades per un trastorn mental hem de poder desenvolupar un model de gestió integrada del conjunt de recursos de salut mental

L’atenció telemàtica, més enllà de l’impuls en el seu desplegament per la situació de pandèmia, apareix com una potent eina de millora de l’accés als serveis i com un instrument terapèutic complementari de primer ordre. En aquest sentit, els tractaments telemàtics, el desenvolupament d’eines terapèutiques en realitat virtual i la consultoria online, necessitaran recomanacions tècniques i consensos d’experts per a la seva correcta implementació.

Per tal de possibilitar una correcta atenció a les persones més greument afectades per un trastorn mental, clarament enfocada en el procés de recuperació i en l’exercici de la seva plena ciutadania, hem de poder desenvolupar un model de gestió integrada del conjunt de recursos de salut mental, tant sanitaris com socials, que permeti que la persona pugui viure de manera autònoma en el seu entorn habitual i no en dispositius d’hospitalització de llarga estada com malauradament és encara massa sovint el cas.

Finalment, per a fer realment efectiu el model comunitari d’atenció a la salut mental és necessari un canvi profund en els programes de formació i capacitació dels professionals sanitaris de la xarxa, que haurien d’estar en permanent reavaluació i actualització, posant l’accent en la vessant comunitària dels tractaments, i la inclusió de nous perfils professionals dins els equips de salut mental, amb l’empoderament i participació de les pròpies persones usuàries com a agents de salut.

La pandèmia COVID19 ha impactat de manera profunda en la nostra societat. Les repercussions psicològiques i psicopatològiques d’aquesta crisi sense precedents, comporten una reordenació de l’atenció a la salut mental per tal de fer-la més accessible, més efectiva i més curosa del benestar emocional.

Aquest és el repte que tenim al davant!