Ara toca salut mental per infants i joves

Després d’un any de pandèmia i ja amb l’esperança de ser al començament del final del túnel, paradoxalment, s’observa un important increment de la demanda d’atenció en salut mental. De manera més intensa en el cas d’infants i joves: les dades d’aquest primer semestre 2021 dels equips de la xarxa pública en salut mental detecten un augment important de la demanda de les consultes de la població infantil i juvenil. Les urgències d’adolescents han augmentat un 40% i també els Trastorns de la Conducta Alimentària, així com les temptatives i conductes autolítiques (informe FAROS, 2021). Augmenten les crisis i les descompensacions; s’agreuja la simptomatologia en adolescents atesos, però també les noves consultes de joves que no havien requerit atenció especialitzada prèviament. Ja es comença a parlar que la quarta onada és la de la Salut Mental; haurem de pensar què ha passat i com fer-hi front plegats.

Adolescents i joves van veure aturada la seva vida a març de 2020. Els vam demanar que es quedessin a casa, que realitzessin els estudis i socialitzessin en línia. Cal tenir present que durant l’adolescència és fonamental que l’individu pugui emmirallar-se amb d’altres iguals en grup i així iniciar el procés de diferenciació i recerca d’una identitat pròpia; l’aïllament no facilita aquest procés de desenvolupament i en alguns casos el pot comprometre. Posteriorment, quan els vam deixar sortir, van ser assenyalats com a irresponsables que ens posaven a tots en perill. Parlem de joves i adolescents en general, però cal explicitar que l’impacte de la pandèmia és desigual. El 30% de nens i adolescents espanyols que viuen en risc de pobresa ja acumulaven factors de risc psicosocial i, per tant, una  vulnerabilitat a patir un trastorn mental. Sovint aquesta població és la que té més dificultats per vincular-se a la xarxa de salut mental i convindrà pensar estratègies per apropar els factors protectors i resilients a la seva comunitat.

La quarta onada: la de Salut Mental

L’any 2014 es va implementar el programa de Codi Risc Suïcidi des del Departament de Salut. Enguany hem observat un increment d’activacions d’aquest codi en població infanto-juvenil que s’ha accelerat de manera preocupant, de la mateixa manera que han augmentat les derivacions amb caràcter urgent i preferent respecte anys anteriors. Segons aquest programa, s’han registrat un 27% més d’atencions a menors el 2020, amb un total de 601 temptatives autolítiques (473 el 2019). Durant el primer trimestre de 2021, ja s’han produït tantes activacions com en el conjunt del 2020. Cal tenir en compte que el suïcidi és la primera causa de mort no natural entre els joves de 16 a 35 anys.

Les autolesions i les temptatives autolítiques poden ser una resposta a l’ansietat i desesperança reactiva del context social viscut en joves que no han estat atesos prèviament a la xarxa especialitzada

Observem un clar augment de les consultes d’adolescents que ens mostren el seu patiment i malestar amb conductes de risc. Aquests són els que mobilitzen als familiars i als professionals a ser derivats a la xarxa de Salut Mental. Cal, però, estar també atents a aquells adolescents que pateixen simptomatologia d‘una manera més silenciosa, sense ser expressada cap en fora, que es presenten com a símptomes d’ansietat, sentiments de tristesa, somatitzacions, temors, excessiva preocupació, alteracions en els patrons de la son i aïllament social; sovint, aquests nois i noies seran més difícils de vincular als serveis especialitzats de Salut Mental.

Estudis publicats els últims 10 anys detallen que l’11,4% de joves catalans s’ha autolesionat alguna vegada a la seva vida. Cal tenir en compte que, en la situació actual, no sempre que hi ha una conducta autolesiva s’observa psicopatologia en el jove. Les autolesions i les temptatives autolítiques poden ser una resposta a l’ansietat i desesperança reactiva del context social viscut en joves que no han estat atesos prèviament a la xarxa especialitzada. Gravetat i psicopatologia no sempre coincideixen.

Els casos que s’han detectat aquest darrer any arriben a la xarxa amb major gravetat, donada la manca de detecció precoç i a vegades la primera intervenció passa per una hospitalització. Això comporta una alta pressió a les unitats d’hospitalització, que està generant llistes d’espera per ingrés anteriorment impensables. Evidenciant un buit assistencial, donada la manca de Programes d’Atenció Intensiva Ambulatòria  i Psicoterapèutica en els CSMIJ i CSMA, que continuen existint malgrat l’esforç realitzat els darrers anys des del Govern de Catalunya per impulsar l’atenció a la salut mental.

Augmenten els factors de vulnerabilitat i es redueixen els factors de protecció

Durant el segon i tercer trimestre de 2020 els Centres de salut mental infantil i juvenil de la xarxa pública van observar una frenada en el nombre de derivacions. Aquesta davallada de les consultes de salut mental tenia a veure amb l’aturada per l’impacte de la pandèmia de molts dels agents de la comunitat que fan tasques de prevenció, promoció de la salut i detecció de problemàtiques de salut mental.

Ens trobem amb uns adolescents abocats a una deriva depressiva amb la qual es fa molt costós reprendre contactes i sortir de l’aïllament

Entenem, doncs, que la salut mental no s’ha de limitar als despatxos ni només a un molt necessari increment de recursos: és un complex entramat que construïm entre tots els serveis orientats als infants i joves. Quan aquest entramat falla, infants i joves queden sols amb el seu patiment.

La pandèmia ha abocat a l’aïllament a molts adolescents. Les famílies comencen a patir l’impacte de la crisi econòmica i social. Encara és viu el temor al contagi. Com a societat hem de fer front a un conjunt de pèrdues enorme. Ens trobem amb uns adolescents abocats a una deriva depressiva amb la qual es fa molt costós reprendre contactes i sortir de l’aïllament.

En definitiva, augmenten els factors estressors que ens fan més vulnerables, alhora que es redueixen els factors protectors que trobem en la societat, com poden ser els vincles en les escoles, instituts, recursos de lleure, món laboral, etc., i les possibilitats de detecció de les diferents xarxes: social, educativa, sanitària.

Cal diferenciar entre acompanyar i tractar.

Acompanyar significa “anar (amb algú) per escoltar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo” (DIEC). En una societat en la qual es tolera poc el patiment, la tasca d’acompanyar cada cop esdevé més difícil. Qui acompanya en el patiment, pateix. No tolerar aquest patiment comporta el risc de psicopatologitzar i psiquiatritzar processos emocionals saludables pels quals transitem tots nosaltres, generant una gran confusió en discernir de què s’ha d’ocupar la salut mental pública i de què no. Cal que ens recordem a nosaltres mateixos que el que no és normal o saludable és la situació viscuda i no el patiment que els adolescents ens traslladen.

Per tant, cal que la societat s’esmerci en esdevenir agents que acompanyen en el patiment, per ser agents protectors i promotors de la salut. Aquesta tasca no s’hauria de fer ni exclusivament, ni preferentment a les consultes, hospitals, ni a sales d’urgències, sinó en els hàbitats naturals de l’adolescent: l’institut, espais d’oci, etc. La detecció precoç i la prevenció és clau i cal invertir en recursos en els diferents Departaments i formació per tal d’enfortir-la.

La importància de la prevenció i dels programes especialitzats

El Síndic de Greuges de Catalunya (maig de 2021) es fa ressò de l’augment de les demandes en salut mental de la població infantil i juvenil i de les mancances de la xarxa, i també concreta algunes propostes que van en la direcció de prioritzar programes de prevenció i promoció, fomentant intervencions adreçades a la criança, la parentalitat i la intervenció familiar precoç.

Espanya és un dels països de la Unió Europea que té la taxa més baixa de professionals de salut mental per habitant. Segons l’OMS, Espanya té una taxa de 15’4 professionals per cada cent mil habitants, mentre que la mitjana de la UE se situa en 50. L’OMS reporta que entre un 10% i un 20% dels adolescents pateixen un trastorn mental. No només manquen recursos per a la promoció i detecció, sinó també per al tractament especialitzat.

En els darrers anys s’han dut a terme iniciatives comunitàries per tal de reforçar la prevenció i detecció precoç d’infants i joves. Alguns d’aquests programes ja són una realitat: el Konsulta’m: que actualment amb 11 punts d’atenció a la  ciutat de Barcelona facilita la consulta espontània i immediata per adolescents; el projecte Lighthouse (El Far), que hem impulsat al barri de la Marina, amb l’objectiu de millorar habilitats parentals, fomentant les capacitats de mentalització en pares i mares; programes de les administracions orientats a millorar l’accessibilitat en els instituts (Salut i Escola) i a les Àrees Bàsiques de Salut (Programa de Col·laboració en salut mental amb l’Atenció Primària i Comunitària) en són també alguns exemples. Per aquells casos amb més dificultats de vinculació a la xarxa assistencial i amb absentisme escolar, tenim el repte de potenciar la intervenció domiciliària amb estratègies com la que s’està fent amb el projecte ECID (Equip Clínic d’Intervenció a Domicili). Aquest és un camí que caldria seguir desenvolupant.

La detecció tindrà sentit si va acompanyada d’una voluntat per reforçar els programes específics de tractament als CSMIJ i CSMA per tal d’oferir una atenció de qualitat a la població que ho requereix; aquella que té un diagnòstic psicopatològic establert i també d’altres que presenten problemàtiques greus de patiment emocional relacionat amb les conseqüències de la pandèmia a diferents nivells. Així doncs, la salut mental s’ha d’entendre com un continu.