#35
Barcelona ciutat global

30 març 2020
Editorial
No s’acabava el món, ha dit Daniel Innerarity, s’acaba un món: el món d’ahir que es va estructurar després de la Segona Guerra Mundial. D’una manera caòtica la pandèmia provocada pel COVID-19 està accelerant una dinàmica de canvis que ens acostarà més ràpid d’allò que podia preveure’s al món de demà. Són canvis estructurals i geopolítics. I perquè són profunds seran transformadors. Des d’ara mateix -mentre un personal sanitari desbordat salva tantes vides com pot i mentre els governs s’ho juguen tot per tal que els seus països surtin de la crisi de la manera menys tràgica possible-, cal pensar i repensar on serem i què caldrà fer i què caldrà deixar de fer quan sortim d’aquest parèntesi de tristesa, inquietud i incertesa. Serà aleshores Barcelona la ciutat global que pensàvem? Ocuparà el mateix lloc? Podrà reforçar la posició que havia guanyat? Hem formulat aquesta pregunta al CIDOB, el prestigiós Barcelona Centre for International Affairs. Alguns dels seus investigadors, amb el saber acumulat després d’anys de recerca però en funció de les circumstàncies excepcionals on som, ens han respost. Tots quatre, analitzant la situació de la capital des d’una òptica global, aclareixen on som i tracen camins perquè la ciutat no deixi de ser un centre al món on ja no trigarem a arribar.

  • Ciutat global en temps d’incertesa

    Les ciutats globals cada vegada són més vulnerables als efectes del canvi climàtic, a la violència terrorista i, com s’està evidenciant durants aquests dies, a pandèmies globals com la del COVID-19.

    Agustí Fernández de Losada
    És investigador sènior i director del programa Ciutats Globals del CIDOB. Treballa com a expert en governança urbana i territorial per a organitzacions internacionals, governs i institucions privades. Professor del Grau de RR. Internacionals de Blanquerna i de l'IBEI.
    @AgustiFdeLosada

  • La Barcelona europea

    L'humanisme ha de continuar marcant la relació de la ciutat amb Europa. Des de l'ètica dels algoritmes a la dels drets de les persones.

    Carme Colomina Saló
    És investigadora principal especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global del CIDOB. També és professora associada del Col·legi d'Europa (Bruges, Bèlgica). Llicenciada en CC. de la Informació per la UAB i postgrau en estudis de la UE per la UOC, ha estat corresponsal a Brussel·les i responsable d'internacional a Catalunya Ràdio i el diari ARA.
    @carmecolomina

  • Capital de la Mediterrània?

    Perquè parteix d’una posició privilegiada, l’estratègia guanyadora de Barcelona passa per sumar esforços i construir una mediterrània en xarxa en les que, de forma natural, serà un dels nusos més potents.

    Eduard Soler i Lecha
    És investigador sènior del CIDOB i coordinador de l'àrea de geopolítica global i seguretat. És politòleg i doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves àrees de treball inclouen les dinàmiques de cooperació i conflicte al Nord d'Àfrica i l’Orient Mitjà i l'anàlisi prospectiva. És l'editor de l'informe "El món el 2021: deu temes que marcaran l'agenda global" i des del 2016 ha coordinat l'exercici anual de prospectiva del CIDOB.
    @solerlecha

  • Ànima i batec llatinoamericà

    La Barcelona del segle XXI és una ciutat oberta i plural amb una hibridació cultural que, malgrat no ser sempre ben entesa per alguns sectors, l’enriqueix i dinamitza econòmicament. Barcelona és, sense dubte, una ciutat amb un ànima americana.

    Anna Ayuso
    És investigadora sènior per a Amèrica Llatina del CIDOB des de 2002, prèviament coordinadora de l'àrea de cooperació internacional (1996-2002). Professora associada de Dret Internacional Públic a l’IBEI des de 1998.
    @AyusoAnna