-
El tren de la prosperitat
Catalunya no ha d’emmirallar-se en cap altre país perquè cap país és igual. Catalunya és un ecosistema petit, pel que fa a la dimensió, prou cohesionat i ben complex que, precisament per aquest conjunt de particularitats, reuneix les condicions per actuar com un laboratori per trobar una fórmula de progrés i exportable.
Grup de treball Catalunya 2022
És un òrgan col·legiat assessor del president de la Generalitat i del Govern, amb l’objectiu d’incorporar el talent d’àmbits i disciplines ben diferents i comptar amb el compromís de la societat civil en la definició de polítiques orientades a garantir la competitivitat i el desenvolupament del país en els escenaris futurs que es poguessin derivar de la covid-19. -
Catalunya 2022: Una economia competitiva basada en el talent i la innovació
Catalunya no es pot permetre deixar enrere cap persona, cap poble, cap comarca, cap ciutat. Només recuperarem posició al món si tot el país respon a la nostra “Crida per reactivar el país”.
Anna Garriga
És Titular d’Universitat de l’àrea de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica. És doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona. -
Un sector públic reformat, àgil i tractor
Necessitem un Sector Públic del qual sentir-nos orgullosos, com ho estem del funcionament del sistema de vacunació. Podem començar amb plans pilot, però deixar passar el tren no és una opció.
Mònica Campos
Advocada. Compromesa amb el servei públic i la cultura. Des del 2012 és Directora executiva del Teatre Nacional de Catalunya. Ha coordinat l’àmbit de Sector Públic dins el Grup de Treball Catalunya 2022, convençuda de la necessitat de treballar conjuntament per tenir un Sector Públic a l’alçada de la Catalunya del futur que volem. -
Ens hi posem?
La pandèmia ha evidenciat uns problemes estructurals que ja existien abans. El grup de treball Catalunya 2022 hem volgut repensar el model centrant-nos en tres àmbits: societat, economia i sector públic. Cultura i innovació, connectar salut i serveis socials i l’accés a l’habitatge són elements necessaris per a la societat del present i del futur. Per fer-ho, però, cal una administració a l’alçada.
-
Ara toca salut mental per infants i joves
La pandèmia ha posat de relleu l’impacte de la salut mental en els més joves, que són més vulnerables a l’augment de factors estressants i la reducció dels protectors. Per fer-hi front, cal una prevenció i detecció precoç i la voluntat de reforçar els programes específics de tractament.
Dèlia Escarmís
Psicòloga i Coordinadora del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Sants Montjuïc. Fundació Hospital Sant Pere Claver. -
La Salut Mental a la sortida de la pandèmia
Els reptes que planteja la salut mental de la ciutadania exigeix més recursos en l’atenció comunitària i, alhora, una perspectiva transversal, no només sanitària, per atendre com és degut a les persones
Àurea Autet
Metgessa psiquiatra. Exerceix des del 2008 de Cap del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de la Fundació Althaia. Actualment Cap de la Divisió de Salut Mental d’Althaia. És coordinadora del Postgrau en Malaltia Mental i Alteracions de Conducta en Discapacitat Intel·lectual de la UVIC i professora del Màster de Psicopatologia Infantil i Juvenil de la UAB. També és Vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil. -
Un treball en equip
La pandèmia ha tingut un impacte innegable en la salut mental dels més joves. Aquesta situació ha posat de manifest la necessitat de parlar profundament de les malalties mentals, i entendre que per donar una resposta adequada cal una acció coordinada entre els centres comunitaris i una comunicació familiar fluida.
-
Pot ser la pandèmia una oportunitat per a la salut mental?
La pandèmia COVID19 ha impactat de manera profunda en la nostra societat. Les repercussions psicològiques i psicopatològiques d’aquesta crisi sense precedents, comporten una reordenació de l’atenció a la salut mental per tal de fer-la més accessible, més efectiva i més curosa del benestar emocional.
Joan Vegué
És Director Mèdic de CPB Serveis Salut Mental i President del Consell Assessor de Salut Mental i Addicions del Departament de Salut. -
Indústria 4.0, nou motor econòmic
La transformació que està experimentant la indústria se sustenta sobre tres potes: sostenibilitat, més tecnologia i talent. El nostre deure és treballar plegats per aprofitar l’ecosistema propi de Barcelona que ens permetrà implantar amb èxit aquest nou model industrial. En molt poc temps deixarem de veure la indústria 4.0 com un somni futurista.
Pere Navarro
Llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser nomenat delegat especial de l’Estat a El Consorci de la Zona Franca de Barcelona pel Consell de Ministres del Govern d’Espanya el 29 de juny del 2018. Accedeix a aquest càrrec de responsabilitat després d’una dilatada trajectòria en la qual destaca la seva experiència com alcalde de Terrassa 2002-2012, com a primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) entre 2011-2014, i diputat per Barcelona, president del Grup Parlamentari Socialista i membre de la mesa al Parlament de Catalunya@pere_navarro
-
La 3D Incubator: un projecte únic i pioner
El creixement de la nova indústria 4.0 va fer que l’any passat naixés la 3D Incubator, un projecte únic a Europa amb la ferma voluntat de potenciar la nova economia i impulsar les millors idees amb tecnologia 3D.
Aintzane Arbide
És directora de la 3D Incubator. Actualment i durant els últims quatre anys, ha ocupat el càrrec de Business Development Manager al centre tecnològic Leitat i, des d'aquest lloc, ha tingut l'oportunitat de gestionar diferents projectes relacionats amb la fabricació aditiva.@aarbide
-
La construcció industrialitzada, el futur de la promoció
La industrialització del sector immobiliari és un pas imprescindible cap a la recerca de la sostenibilitat, l'eficiència i la millora contínua en els processos. El sector no pot demorar el pas cap a un nou model.
-
Reivindicant la fàbrica
El Dfactory 4.0, que s’està construint al polígon industrial de la Zona Franca, serà la fàbrica del segle XXI. Comptarà amb les tecnologies que permetran la nova onada d’industrialització km0.
Jordi Rodríguez
Ha estat sempre vinculat amb món de la innovació i la empresa. Primer com a Director de la Fundació Cecot Innovació, després dirigint les polítiques de transferència tecnològica a la Generalitat de Catalunya i al Centre Tecnològic Leitat des del 2011, convertint la recerca aplicada en l’eina clau de competitivitat de les empreses.@jrripolles
-
No hi ha legitimitat sense participació
A El Món de Demà hem volgut ser una caixa de ressonància de la Conferència sobre el Futur d’Europa. Com hem fet sempre, dedicant-li un número de la nostra publicació. Però per primera vegada ens hem atrevit a explorar també un format diferent. Vam atendre la proposta de les institucions europees a Barcelona i hem dissenyat un podcast per socialitzar coneixement.
Jordi Amat
Escriptor i filòleg. Ha centrat la seva investigació en la construcció i reconstrucció de les cultures democràtiques a la Catalunya i Espanya del segle XX. És editor de l’espai de pensament El Món de Demà i és membre del grup de treball Catalunya 2022.@jordiamat22
-
Una utopia transformadora
La utopia d’una Europa unida sota unes institucions comunes és una de les receptes guanyadores per afrontar conjuntament els efectes de la globalització i el capitalisme mundial que amenacen d’estripar les nostres societats. La Conferència del Futur d’Europa hauria de servir a Brussel·les per escoltar la ciutadania i entendre les seves necessitats i cercar una Unió social.
Marc Sanjaume
Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Professor de Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Membre del Grup de Recerca en Teoria Política (GRTP) de la UPF. Anteriorment, ha estat Assessor en matèria de política comparada de l'autogovern a l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i investigador visitant a la Universitat d'Edimburg (Escòcia, Regne Unit) i a la Universitat de Laval (Quebec, Canadà). També va ser recercador postdoctoral al Centre de recherche interdisciplinaire sur la diversité et la démocratie de l'Université du Québec à Montréal (UQAM).@marcsanjaume
-
La Conferència sobre el futur de la Unió Europea
No sabem si la Conferència pot impulsar una major exigència de responsabilitat política als dirigents dels Estats. Això és tan important com els ajustaments en l’estructura institucional i política. Cap sistema, per robust que sigui, és immune a la mala fe -anar contra els propis actes- dels seus responsables. La Unió Europea no és una excepció.
Anna Terrón
Va ser diputada al Parlament Europeu del 1994 al 2004. Del 2006 al 2010 va ser Secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat (membre del Comitè de les Regions de la Unió Europea) i Delegada del Govern de la Generalitat davant la UE. També va ocupar la Secretaria d'Estat de d'Immigració i Emigració al govern Zapatero (2010-2012). És directora de la Fundación Internacional y para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas (FIIAPP) des del 2018.@annaterronc
-
La Unió Europea a la recerca de la legitimitat… perduda?
La Conferència del Futur d’Europa, que comença el 9 de maig, reobre el debat sobre la legitimitat del projecte europeu. Més enllà dels canvis que es puguin derivar de la Conferència, l’èxit el marcarà el nivell de participació i implicació de la ciutadania.
Héctor Sánchez
És investigador del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). Llicenciat en Ciències Polítiques i Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2012 i doctorand en Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona. Abans d'unir-se a CIDOB, va fer pràctiques professionals al Research Institute for Managing Sustainability (Viena) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània. L’any 2013 es va incorporar a CIDOB a l'àrea de Mediterrània i Orient Mitjà; i després va formar part de l'equip d'experts del CIDOB en les seves àrees d’investigació: política i dinàmiques d'integració europea, nous moviments polítics i democràcia i participació. Ha treballat en projectes amb finançament pública i privada com Open European Dialogue, FACTS, EU Idea i The Raval Project. Parla català, castellà, anglès i francès.@sanchezmargalef
-
La nova pedra filosofal
La intel·ligència artificial (IA) serà la base del creixement econòmic a llarg termini. Tot i això, el seu ús a través dels smartphones i el lucratiu negoci de les dades sense cap control amenacen l'ordre democràtic respectuós amb les persones. La UE va començar a regular-ho el 2018 i el repte de cara al futur serà transformar la IA en una eina que promogui una economia sostenible, distributiva i justa.
Ulises Cortés
És Catedràtic d'Intel·ligència Artificial (UPC) i Coordinador científic del grup d'IA i Supercomputació. Membre de diversos comitès d'Ètica, entre d'altres l'Observatori d'ètica de la IA a Catalunya.@ulisescortes
-
Deu idees de guerrilla
Catalunya no pot esperar a tenir més recursos per aprofitar les oportunitats que ofereix la Intel·ligència Artificial (IA) i la resta de tecnologies emergents. Cal apostar per la innovació, executar, provar, equivocar-se i identificar els èxits. Parlar menys i fer més.
-
Un gran canvi per a les empreses i l’economia
L'aparició de la Intel·ligència Artificial, entesa com una combinació d'algoritmes, quantitats ingents de dades i computació, ha ajudat les empreses a comprendre millor la seva situació en diversos nivells, així com predir escenaris futurs.
-
La tercera revolució turística?
La intel·ligència artificial es postula com la palanca de canvi del sector turístic. Un canvi de paradigma associat a la capacitat d’anticipar les necessitats de l’usuari, la creació de destinacions adaptatives i la robotització dels serveis directes. Un canvi que suposaria deixar enrere el model post-fordista de turisme.
José Antonio Donaire
José Antonio Donaire (Salamanca, 1968) és doctor en geografia i professor de la Facultat de Turisme de la UdG. Ha estat director de l'Escola Oficial de Turisme de Catalunya, de l'INSETUR i del Campus de Turisme de la UdG. Actualment és vicerector de comunicació i relacions exteriors de la UdG.@donaire
-
La revolució que configurà la Catalunya contemporània
A diferència d’altres regions industrials, Catalunya ha sabut reinventar-se i les crisis dels sectors madurs han estat compensades pels auges de nous sectors.
Marc Prat
Economista i doctor en història per l'Institut Universitari Europeu (Florència). És Professor Agregat d'Història Econòmica a la Universitat de Barcelona. Ha investigat sobre la història econòmica de Catalunya i Espanya en els segles XVIII, XIX i XX.@MarcPSabartes
-
Aquesta Catalunya, mites per a la nació
Tota nació necessita dels seus mites. La Catalunya del s.XXI en té inclusius i amb rèdits tangibles en les institucions d’autogovern modernes (la Mancomunitat i la Generalitat republicana). Trobar mites transversals i mantenir-los és costós. Erosionar-los i deixar-los en mans de demagogs pot tenir conseqüències pèssimes.
Joan Esculies
És escriptor i historiador. Professor associat de la Universitat de Vic i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat articles i llibres sobre la història del catalanisme i les seves figures més rellevants. -
No som d’un altre planeta
Les dones no són una parcel·la del saber com l’art, les matemàtiques o el feminisme. Són ciutadania, agents de canvi històric. Una història que no les contempli sempre serà una història a mitges, bòrnia i maldestre, que deixarà fora més de la meitat d’un país.
Betsabé García
És escriptora de no-ficció. Autora d’obres com Juguen Dames. L’aventura de les primeres universitàries (Ara Llibres, 2010), L’aventura de volar. Pepa Colomer, la primera aviadora catalana (Ara Llibres, 2011) i Con otros ojos. La biografía de Montserrat Roig (Roca, 2016). -
Catalunya, capital Lagos
Els mites nacionals moderns han adquirit un rol cada cop més bel·ligerant i menys cohesionador. A la Catalunya post-1O, la repressió de l’estat i el processisme han convertit “la república” en un altre símbol d’identitat nacional per pacificar el territori. La inestabilitat dels espais polítics globals, però, impedeix que aquesta pacificació pugui assolir el seu objectiu.
Edgar Illas
Professor associat i director del programa d'Estudis Catalans al departament d'Espanyol i Portuguès a la Universitat d'Indiana, Bloomington. Ha publicat The Survival Regime: Global War and the Political (Routledge, 2019) i Pensar Barcelona: ideologies d'una ciutat global (Apostroph, 2019; en anglès, Liverpool University Press, 2012). També és autor dels llibres de narrativa Treure's la feina de sobre (Sidillà, 2018) i Ball de bastons (Galerada, 2014).@IllasEdgar
-
L’última oportunitat
La implicació de la Unió Europea en la reactivació econòmica dels estats membres obre una porta a repensar les economies del sud d’Europa, tradicionalment basades en el turisme. Apostar per una política industrial en els sectors de l’automoció i agroalimentari en el cas d’Espanya és, ara mateix, més necessari que mai. Tot depèn, però, de la nostra classe política.
Miquel Puig
Economista. Va ser professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona; va ocupar ser Director General d’Indústria i Comissionat per a la Societat de la Informació a la Generalitat de Catalunya; va ser director general d’una empresa d’infraestructures aeroportuàries; actualment és el director general d’un consorci de serveis universitaris. Ha publicat diversos llibres sobre economia catalana i col·labora habitualment en mitjans de comunicació.@miquelpuigrapos
-
El Fons Europeu de Recuperació, un pas cap al moment hamiltonià de la Unió?
La magnitud i característiques de l’acord al qual va arribar la Unió Europea l’estiu passat permet dibuixar un futur diferent per Europa. Apostar per una política industrial, transformar el model d’ocupació i la possibilitat d’una integració fiscal del projecte europeu són les oportunitats que s’obren.
Roger Albinyana
És economista i director del departament de polítiques regionals mediterrànies i desenvolupament humà a l’IEMed. També és professor associat a la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona. Va ser secretari d’afers exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, així com conseller tècnic a la Secretaria de la Unió per la Mediterrània.@rogeralbinyana
-
Bases per a una adequada governança dels fons europeus
Els fons europeus són una oportunitat sense precedent que hem d'aprofitar amb la màxima diligència. Per això cal que les decisions que es prenguin en els propers mesos defineixin l'escenari a llarg termini, treballant de manera àgil i coordinada per no deixar ningú enrere. Saber com treure profit d’aquesta conjuntura ens farà emergir més resilients.
Josep Palet
Josep Palet és soci responsable de Sector Públic de Deloitte i membre del Deloitte European Center for Recovery & Resilience. Ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional en aquesta firma líder de serveis professionals. Durant la seva trajectòria ha liderat i executat projectes d'estratègia i operacions en el sector públic. És assessor de referència per a clients en àmbits com la Planificació Estratègica, nous models de govern, la transformació del sector públic, i el desenvolupament d'estratègies "Smart", entre altres pràctiques d'interès.@Deloitte_ES
-
La Universitat pot transformar l’economia catalitzant els fons europeus
La universitat participa en totes les accions clau –docència, recerca i innovació-imprescindibles per a possibilitar el canvi necessari i transformador, com és el que persegueix la finestra d'oportunitat que suposa el Next Generation EU. Així, es postula com un element clau per transformar l’economia del país.
Mireia de la Rubia
Cap del Servei de Suport R+I Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser directora del Programa Innova UPC i Gerent del Parc Científic i Tecnològic de la UPC. Membre del Comitè d’Experts que va elaborar el document de bases del Pacte Nacional per a la R+I a Catalunya el 2008. @RDI_UPC@RDI_UPC
-
El Corredor Mediterrani, dorsal d’un sistema de ciutats
La configuració de la riba mediterrània de la península Ibèrica demana a crits d’unes infraestructures que la facin una regió de valor afegit, connectada, sostenible i al servei de les persones. No atendre aquesta necessitat seria perpetuar un error que ja fa més de dues dècades que es produeix.
Josep Vicent Boira
Josep Vicent Boira és catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de València. Premi Joan Fuster d'Assaig als Premis Octubre (2002) i Ramon Trias Fargas d'Assaig Polític (2009). Avui és Coordinador del Govern d'Espanya per al Corredor Mediterrani. El seu darrer llibre és "Roma i nosaltres" (Pòrtic, 2020).@JosepBoira
-
Sobre la necessitat d’un sistema mediàtic multipolar
La reordenació del sistema mediàtic és un pas imprescindible per plantejar un nou model d’Estat. Caldrà la implicació dels territoris perifèrics, actors polítics, així com entitats privades per formular una entesa comuna que permeti descentralitzar el poder madrileny. Res garanteix l’èxit, però una Espanya diferent passa per un sistema mediàtic diferent.
Josep Àngel Guimerà
Professor i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona especialitzat en l'anàlisi de l'estructura i les polítiques de comunicació a Catalunya i Espanya.@jaguimera
-
La via valenciana, ¿en via morta?
Queden dos anys per davant per demostrar que la via valenciana és alguna cosa més que un enunciat i que no ha entrat en via morta. Les tendències de la demoscòpia electoral assenyalen que la via valenciana requerirà noves edicions del Pacte del Botànic perquè les majories absolutes són realitats obsoletes i perquè, per ara, les dretes segueixen sense ser alternativa de Govern.
Amparo Tórtola
Periodista. Analista política. Col·labora amb El País, la Cadena SER i À Punt-TV. Autora de la novel·la "Apenas unos segundos".@amtorgra
-
La realitat espanyola reclama posicions madures
L'embús i el bloqueig polític que pateix el país amenaça d’estancar-se. Ara, més que mai, és important que la voluntat de construir ponts (encara que siguin fràgils) s’obri camí. Per teixir una idea diferent d'Espanya és necessària voluntat política i valentia. Necessitem posicions madures capaces d’articular una solució viable
Joan Romero
És Catedràtic de Geografia Humana. Ha centrat la seva activitat acadèmica en el camp de la Governança territorial i Geografia Política. És membre de la Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política Europea i de l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València. -
Barcelona, capital cultural de la Mediterrània
La cultura jugarà un paper importantíssim en la regeneració econòmica pel seu paper ponderant en la creació d’atractiu, qualitat de vida i competitivitat. A Catalunya tenim la sort que Barcelona és, sens dubte, un centre cultural internacional de referència. Apostar per un gran projecte com Capital Cultural de la Mediterrània ens pot ajudar a vehicular i gestionar de millor manera la cultura com un element vertebral en les accions estratègiques de la ciutat i Catalunya.
Jordi Pardo
És gestor cultural. Director de la Fundació Pau Casals. President del Cercle de Cultura. Ha dirigit i assessorat projectes de cultura i desenvolupament a diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat membre del grup d’experts d’UNESCO, i del jurat de les Capitals Culturals d’Europa de la Comissió Europea@JordiPardo2014
-
Innovació i Smart Ports
Amb el canvi de paradigma que ha causat la pandèmia cal, més que mai, innovar. El Port de Barcelona ja és un element crucial pel teixit empresarial i cultural de Catalunya, però ara l’objectiu és consolidar un districte tecnològic vinculat a la logística i a l’economia blava amb capacitat de transformació i d’interlocució amb el teixit urbà i metropolità. Convertir-lo en un Smart Port dins d’una Smart City.
Mercè Conesa
És Presidenta del Port de Barcelona des de l'any 2018. Llicenciada en Dret a la UAB i màster en Dret i Gestió Pública per la Pompeu Fabra, té una gran experiència en el sector públic, en el qual ha sigut Presidenta de la Diputació de Barcelona ( 2015-2018) i alcaldesa de Sant Cugat del Vallès (2010-2018), entre d'altres.@mconesapages
-
Què fa del port de Barcelona el Port de Barcelona?
El Port de Barcelona ha aprovat el IV Pla Estratègic, que posa la mirada sobre la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica del futur més immediat. També, però, analitza aquells factors que fan del Port una àrea d’influència de la Mediterrània: infraestructures, concentració d’operativa logística, diversificació de l’oferta i atenció al client.
Carles Rua
Cap de projectes estratègic i innovació al Port de Barcelona i director del master en executive en Supply Chain Management de la UPC -
Objectiu: un port neutre en emissions el 2050
Només amb una proposta sòlida i compartida podrem reduir l’impacte mediambiental de l’activitat portuària, contribuint activament a la millora de la qualitat de l’aire i la salut de la població. En aquest sentit, el IV Pla Estratègic té dos grans objectius: reduir a la meitat les nostres emissions el 2030 i convertir el Port de Barcelona en un port neutre en emissions de CO₂ el 2050
Ana Arévalo
Energy transition manager al Port de Barcelona, està liderant el projecte d'electrificació del Port enfocat a la millora de la qualitat de l'aire. Enginyera Naval i Oceànica i màster de Desenvolupament Directiu- PMD® d'ESADE té una àmplia experiència professional en el sector naval i en el logístic portuari. -
Innovació i tecnologia per reimpulsar la cultura
La pandèmia ha deixat al descobert la fragilitat del sector cultural i d’un model excessivament centrat en la venda de tiquets. Alhora, però, aquesta situació ha certificat que la cultura és un espai per lluitar contra el desassossec i que les noves plataformes digitals de comunicació són una finestra d’oportunitat. Aprofitar-les requereix d’una innovació en tecnologia i continguts. Generar sinergies entre el sector cultural i el tecnològic, serà la clau per revifar la cultura.
Carles Sora
Director del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya. Doctor en comunicació digital per la Universitat Pompeu Fabra. Va ser professor del Departament de Comunicació de la UPF i investigador visitant del Massachusetts Institute of Technology. Ha publicat i presentat la seva recerca en diversos fòrums i revistes internacionals. Actualment fa recerca en mitjans immersius i impacte social.@carlesora
-
Periodisme LED
La pandèmia ha desmaterialitzat l’entorn laboral del sector periodístic; les redaccions. Sense el llenguatge complet del cos i la presència física, es perden matisos, converses i idees que queden al llimbe i que desnaturalitzen l’essència del periodisme. De tot, però, se n’aprèn i, d’aquesta situació, en consolidarem tecnologia i mètodes.
Nacho Orovio
Ignacio Orovio, redactor en cap de la secció A FONS de La Vanguardia. Autor del llibre "Conexión Madrid" (Debate), investigació sobre l'escamot terrorista que va cometre els atemptats de Madrid el 2004. Entre 2011 i 2020 va ser redactor en cap de la secció de Cultura de La Vanguardia.@nachoorovio
-
Fer-ho des de casa: dret o deure?
La pandèmia ha accelerat la digitalització del nostre dia a dia, tant en l'àmbit privat com en el públic. Aquest augment en l'ús de les TIC ha posat de manifest la bretxa digital entre les diverses classes socials i ha mostrat la fragilitat humana i la interdependència social que ens caracteritza. "Fer-ho des de casa" no és un dret, sinó un privilegi. De cara al futur, cal estar a l'aguait, no fos cas que el "fer-ho des de casa" esdevingui en "fes-ho tu mateix".
Alba Molina
Politòloga i investigadora predoctoral al Centre d'Estudis del Treball i la Vida Quotidiana del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzada en l'anàlisi de l'impacte social de les dades i les noves tecnologies, ha col·laborat amb l'Ajuntament de Barcelona, el Govern Basc i la Generalitat de Catalunya en projectes relacionats amb la inclusió social i la digitalització de serveis públics.@albahaca_alba
-
Les antinòmies de l’ensenyament on line
Quan parlem d'ensenyament on line, sempre hi ha la temptació d'adoptar posicions intermèdies. Podria semblar el més òptim: celebrar les noves possibilitats que ens brinden els mitjans digitals, sense renunciar a les presumptes bondats de l'ensenyament tradicional. Però és l'opció més fàcil i, sense cap dubte, la més perillosa
Nemrod Carrasco
Nemrod Carrasco és professor de filosofia a la Universitat de Barcelona. Cofundador de "crisi, espai de pensament crític", ha estat l'assessor filosòfic de la sèrie de televisió "Merlí". -
Una alternativa per a la pagesia
El món rural es troba en un moment crític. Costa guanyar-s’hi la vida, l’administració pública no és capaç d’entendre les necessitats del sector i el canvi climàtic obliga a introduir noves formes de producció costoses que no van acompanyades d’un canvi d’hàbit de consum per part del consumidor final.
Pau Ciuraneta
Pagès i ramader de La Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre), és amb 25 anys un dels pocs pagesos joves que queden al poble. Treballa l’olivera en una explotació familiar i tenen una marca pròpia d’oli (Prior Dei). Ha voltat pel món (La Toscana, Califòrnia…) per aprendre a comercialitzar, produir i fer rendible el seu oli, però amb la ferma decisió d’acabar aplicant aquests coneixements al poble que l’ha vist néixer.@PCiuraneta
-
La llavor de la riquesa que tenim a prop
L’exemple vitivinícola és, en general, tan potent que pot servir com a exemple per desenvolupar la cadena de valor de molts altres productes agroalimentaris. És l’estret vincle entre el fruit, la matèria primera i el producte transformat, que connecta el pagès al mercat i que genera riquesa en origen.
Jaume Martí Pedrola
Soci i director general de l’Agrícola Sant Josep, cooperativa situada a Bot, a la Terra Alta. També m’ocupo d’una finca familiar, de vinya, oliveres i ametllers a la Vall del Riu Canaletes. Vaig col·laborar amb el desenvolupament de la DO Terra Alta com a secretari del seu Consell Regulador durant el període 2004-2012. Tècnic especialista en vitivinicultura, llicenciat en enologia i màster en gestió d’empreses.@jaumemarti27
-
Alimentació sostenible o resiliència alimentària?: reflexions entorn una transició obligada
El sistema alimentari és el responsable d’entre el 21% i el 37% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i un 8% aproximadament es deu al transport d’aliments. Una alimentació sana, saludable i resilient és essencial per a contribuir a la mitigació del canvi climàtic. En els propers anys veurem com l’alimentació s’integra a les polítiques municipals, i l’espai agrari ‘proper’ tornarà a ser clau per l’equilibri territorial i alimentari dels nostres pobles i ciutats.
Sònia Callau
És Cap de la Unitat de Suport als espais agraris en l'Àrea de territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. El seu principal àmbit de treball consisteix en el suport a ajuntaments i entitats locals per al desenvolupament de projectesd'ordenació, planificació i gestió d'espais agraris, i també en projectes de planificació alimentària. Ha participat en el procés de disseny, creació i consolidació del Parc Agrari del Baix Llobregat, des del seu naixement l'any 1998 i fins l'any 2013. -
Actuar de les escoles per una alimentació saludable és educar pel futur
La comunitat de menjadors escolars juguen un paper fonamental en la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles. Són un espai que, a través de la col·laboració de tots els agents que hi intervenen, tenen el potencial educatiu per educar els futurs ciutadans, i els seus entorns més propers, en consumidors responsables que cuidin tant la seva salut com la del planeta.
Berta Vidal
Graduada en Bioquímica i MSc en Nutrició i salut: epidemiologia i salut pública. Actualment realitzant la tesi doctoral en quantificació i prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari al CREDA-UPC-IRTA. Activista per una transició sostenible i justa a través de l’alimentació, és sòcia i participa al projecte @FoodCoopBCN i a @vestintaliments.@BertaVidMo
-
El futur és un joc
No és que els joves no tenguin futur, és que l'estan descobrint més de pressa que nosaltres. I ho fan d'una manera lúdica, com els nins durant el procés d'aprenentatge. El seu codi és incomprensible per als adults, que en aquest cas ni tan sols tenen la tranquil·litat d'haver-los donat una base sòlida perquè l'evolució vagi per bon camí.
Llucia Ramis
Ha publicat quatre novel·les, és columnista i cronista cultural a La Vanguardia, col·laboradora a Rac-1 i a Planta Baixa de TV3.@lluciaramis
-
Una generació sense certeses
La generació que ara té vint anys viu en una realitat que es compon d’un mosaic de fraccions infinites. Són fills del seu temps, barrejat, accelerat, individualista, fanàtic i cridaner. No s’hi val a culpar-los per ser com són, ni tan sols a jutjar-los. Al capdavall, ells no en tenen cap culpa. Simplement són producte del món que els hem deixat els que vam arribar abans.
Oriol Bartomeus
Doctor en Ciència Política, especialitzat en comportament electoral a Catalunya. Ha publicat "El terratrèmol silenciós" (Eumo, 2017), sobre els efectes del relleu generacional en la transformació del comportament electoral a Catalunya. És professor associat a la UAB i docent del Màster en Marketing Polític a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Blog: oriolbartomeus.blogspot.com@obartomeus
-
Ara que tinc vint anys
Entre els que tenen vint anys i no han arribat encara als trenta veig tot un catàleg obert i lluent de temptacions; cada vegada ens assemblem més entre nosaltres i cada dia ens resultem més intolerables. Ningú pot exigir dels nostres joves de vint anys, criats en l'ocàs d'una crisi financera i madurs a la tímida aparició d'una nova, que siguin optimistes. I penso fins i tot que hem de comprendre, sense per tant abandonar la incessant lluita, l'error dels que en una borratxera de desesperança reivindiquen el dret al deshonor i cauen en un divertit, divertidíssim nihilisme d'època.
Elizabeth Duval
(Alcalá de Henares, 2000) estudia Filosofia i Filologia francesa a les universitats París I Panteón-Sorbona i Sorbona Nueva. Col·labora amb mitjans com Playz, CTXT o ROCKDELUX i ha publicat els llibres "Reina" y "Excepción".@lysduval
-
La innovació com a pol d’atracció del jovent
Els joves de Catalunya tenen la percepció que no se’ls té en compte en el mercat laboral. La innovació és la peça que permetria connectar el potencial del jovent i el món professional; per això és importantíssim apostar-hi.
Berta Pedret
Sóc estudiant d’últim any d'Enginyeria Física i Enginyeria de Telecomunicacions a la UPC, en el CFIS. Sempre m’ha agradat entendre com funciona tot. M'apassionen la tecnologia i les matemàtiques.@pedret_berta
-
Geopolítica de la pandèmia i de la recuperació
La geopolítica parteix de la premissa que la geografia condiciona la política. Quan es parla de geopolítica se sol posar el focus en la rivalitat entre potències, els espais d’influència o el control d’infraestructures estratègiques. Tanmateix, també hi ha una altra geopolítica, la cooperativa, que es manifesta quan la geografia afavoreix respostes conjuntes, l’intercanvi d’informació i la construcció d’institucions. La pandèmia ha estat un fenomen de tal magnitud que ens obliga a revisar les visions geopolítiques preexistents, preguntant-nos si la geografia segueix sent un factor clau, si les formes de governar el sistema internacional han d’actualitzar-se i si els processos de recuperació post-pandèmica alteraran les dinàmiques de cooperació, competició i conflicte.
Eduard Soler i Lecha
És investigador sènior del CIDOB i coordinador de l'àrea de geopolítica global i seguretat. És politòleg i doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves àrees de treball inclouen les dinàmiques de cooperació i conflicte al Nord d'Àfrica i l’Orient Mitjà i l'anàlisi prospectiva. És l'editor de l'informe "El món el 2021: deu temes que marcaran l'agenda global" i des del 2016 ha coordinat l'exercici anual de prospectiva del CIDOB.@solerlecha
-
Cap a una UE postpandèmia
El 2021 és el moment de recomençar; de posar a prova el grau d'ambició, generositat i rapidesa de la resposta comunitària no només a la pandèmia, sinó a les estratègies de recuperació en general. A diferència de crisis anteriors, que s'han explicat a partir de fractures internes, d'uns contra altres, la COVID-19 ha imposat un sentiment de vulnerabilitat compartida. Som més conscients de la nostra fragilitat, des de la mort per contagi fins als efectes del canvi climàtic. La pandèmia ha estat un potent recordatori dels alts nivells d’interdependència i de la necessitat de solucions cooperatives i solidàries.
Carme Colomina Saló
És investigadora principal especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global del CIDOB. També és professora associada del Col·legi d'Europa (Bruges, Bèlgica). Llicenciada en CC. de la Informació per la UAB i postgrau en estudis de la UE per la UOC, ha estat corresponsal a Brussel·les i responsable d'internacional a Catalunya Ràdio i el diari ARA.@carmecolomina
-
Creixent malestar urbà i protestes socials al 2021
El món el 2021 oferirà un escenari de reconstrucció que hauria de permetre revisar polítiques per tal de sortir de la crisi de la COVID-19 dotats de major resiliència col·lectiva. I, mentre les demandes socials s’articulen de forma diversa, les institucions hauran de calibrar bé les necessitats dels diferents col·lectius per tal de prioritzar la construcció del bé comú. De la mateixa manera, serà cabdal vetllar perquè les veus d’aquells col·lectius o grups d’individus que no sempre tenen condicions per a organitzar-se políticament (persones sense llar, migrants -especialment les dones-, venedors de l’economia informal, persones amb feines precaritzades...) siguin tingudes en compte en la definició de les polítiques post-pandèmia.
Eva Garcia Chueca
És investigadora sènior del programa Ciutats Globals del CIDOB. Doctora en Postcolonialismes i Ciutadania Global per la Universitat de Coïmbra (Portugal). Les seves principals àrees de recerca són el dret a la ciutat, les polítiques públiques, els governs locals, els estudis postcolonials, l'emancipació social, l'art urbà i els moviments socials urbans.@eva_gchueca
-
La lluita contra els problemes de creixement exponencial: el canvi climàtic el 2021
El canvi climàtic és un problema amb un horitzó molt més llarg que la COVID-19, la qual cosa sovint dificulta les actuacions a curt termini. Però la lluita contra la pandèmia que hem lliurat el 2020 ha estat, en alguns sentits, un assaig per afrontar una crisi climàtica imminent. Aprofitem les seves lliçons.
Marie Vandendriessche
És investigadora sènior d'EsadeGeo Center for Global Economy and Geopolitics (Barcelona/Madrid). La seva recerca se centra en la governança i la geopolítica de l'energia i el canvi climàtic. Màster en Relacions Internacionals de l'IBEI, amb especialització en política econòmica de el desenvolupament i política mediambiental internacional.@MaryVdd
#
2021
Editorial